La Via Augusta és la calçada romana més llarga de tota la Península Ibèrica, amb un recorregut total aproximat de 1.500 quilòmetres des dels Pirineus fins a Cadis, travessant la Comunitat Valenciana al llarg d'uns 425 Km Reuneix un dels conjunts de mil · liaris més importants de tota la Hispània, amb almenys 96 monuments, 20 dels quals es té referència que estaven distribuïts per tot el territori valencià. A més poden observar-se encara avui algunes restes de la pròpia calçada i vestigis de mansions, ponts, centuriacions, viles, arcs monumentals, toponímia etc., El que afegeix un excepcional interès històric, cultural i fins i tot religiós, al ja inherent interès recreatiu i turístic que presenta. La Via Augusta va ser l'eix principal de la xarxa viària en l'època dels romans, i la que ha anat vertebrant la Comunitat Valenciana al llarg de la història. Ha rebut diferents denominacions segons les èpoques: Via Hercúlia, Via Heráclea, Camí d'Anibal, Via exterior, Camí de Sant Vicent Màrtir i Ruta de l'Espart, però és comunament coneguda per Via Augusta, degut, amb tota seguretat, a les rectificacions i reparacions que l'emperador August va efectuar en la mateixa entre els anys 8 i 2 aC Des del punt de vista històric, la seva recuperació amb fins recreatius, turístics i culturals es presenta com una actuació que suscita gran interès, ja que ha estat un dels principals eixos de comunicació al llarg de diferents èpoques històriques: els romans la van traçar aprofitant un camí íber ja existent.
Les anomenades calçades romanes constituïen una espessa xarxa que unia entre ells tots els territoris de cada província, i amb la capital, Roma. A la meitat de l'epoca imperial hi havien construit uns 80.000 Km de calçada i cadascuna amb un nom propi.
Tècniques de construcció:
Els enginyers militars dirigien la construcció i els esclaus feien les calçades.
El sistema de construcció era molt semblant al de una muralla.
-1er: Es feia una fossa gran d'un metre i mig d'alçada i 8m d'ample
-2on: Cuan s'establia el terreny, s'omplia de diverses capes; 1a capa: Era de pedres i runes. Hi era ben fortificada 2a capa: Era de grava mesclada amb calç 3a capa: Una lletrada de calç 4ta capa: Sorra i totxo triturat, i llavors ja es posaven les lloses de pedra.
No totes les calçades estaven fetes així, només les més cuidades que hi eren a barris importants o a calçades properes a les ciutats.
La xarxa viària:
Les primeres calçades que es van construir van ser a Itàlia. Calçades com; La Via Àpia, la Via Flamínia, la via Càssia,... Fins a 20 calçades d'aquestes sortien de roma cap a tots els lloscs de l'imperi. Per això es podia dir que totes les calçades portaven a roma. També n'hi havia al llarg de les costes, com la via Augusta.
Utilitat de les calçades:
Els romans van construir les seves calçades per diversos motius:
-En un tipus de calçades es construïen per fer estratègies.
-Altres tenien un clar interès econòmic
-I finalment, hi havien altres que es construïen amb finalitats militars.
Tipus d'obra: edifici dedicat a representacions teatrals.
Estil: art grec clàssic. Cronologia: vers 330 aC.
Localització geogràfica: Epidaure, a l'Argòlida, al Peloponnès.
Descripció i anàlisi de l'obra: El teatre d'Epidaure és cèlebre per la seva perfecció, segons Pausànias, escriptor grec del segle 11 dC. Està situat al sud-est del santuari d'Asclepi, i era destinat a oferir representacions dramàtiques d'origen dionisíac.
L'edifici de l'escena, disposat en dos nivells, és ornat amb dotze columnes dividides en dos grups separats per una pona central, que dóna entrada als actors. Sovint el sostre de l'arquitectura figurada serveix d'escenari. Això fa que els seients d'honor que se situaven dins el cercle de l'orquestra, siguin retirats fins a la primera filera de grades per tal que els ciutadans prohoms frueixin d'una visió total de l'espectacle. L'escena posseïa un rudimentari mecanisme de teló per tal de permetre el canvi dels actors o dels decorats (pinake); aquest mecanisme, a l'inrevés del dels telons actuals, sonia del terra i s'hi amagava a través d'unes obenures practicades al paviment situat davant de l'escenari. El teatre d'Epidaure, a més, té uns murs laterals de contenció del terreny, necessaris per les seves grans dimensions.
L'esquema bàsic del teatre grec, i posteriorment del romà, es basa en un pentàgon regular inscrit en el cercle de l' orquestra, la base del qual es correspon amb el mur del prosceni, un pòrtic d'ordre jònIc, avui desaparegut, que se situa darrere de l'escena que, en el cas d'Epidaure, mesura 4 m d'alçada per 2 m de fondària.
Les grades de la càvea, on seien els espectadors, tenien forma de ferradura o de semicercle. En principi aquest teatre tenia 30 grades, però se n'hi van afegir 20 posteriorment, separades per un passadís. Tenia un aforament de 14.000 espectadors.
L' acústica d'aquest teatre és excepcional: des de la fila més allunyada es pot sentir perfectament el que es diu a l'escenari.
L'orquestra, circular, de 20,30 m de diàmetre, era un cercle de terra batuda situat entre la càvea i l'escenari, en el qual evolucionava el cordurant les representacions teatrals i on es feien els cants i les danses rituals. També hi havia l'altar del déu Dionís.
Els teatres grecs es construïen aprofitant els accidents naturals del terreny, usualment el vessant d'un turó per formar la càvea, les grades de la qual sovint eren tallades en la mateixa roca. Aquesta disposició permetia una visibilitat perfecta de l'orquestra des de qualsevol punt de la càvea. Aquesta, en el teatre d'Epidaure, es divideix en dotze parts col.locades radialment que convergeixen en un punt central al mig de l'orquestra. Les dues parts més allunyades ultrapassen la figura canònica semicircular, i s'avancen cap a l'escena. Més tard, el teatre romà, hereu del grec, farà que la càvea no ultrapassi la semicircumferència
Encara-avui dia es fan representacions a Epidaure, i el festival de teatre que s'hi celebra és el més important de Grècia. Aquest és el teatre més bell i millor conservat dels teatres grecs antics.
dilluns, 5 de març del 2012
Característiques de l'art grec:
Els trets característics generals que presenta l'art grec en conjunt, són aquests:
-L'Antropocentrisme: És a dir, tenia l'ésser humà com a centre d'interès.
Dorifor
-Harmonia i bellesa:Buscava l'harmonia en les proporcions, i la simplicitat i la bellesa de les formes. Per això, l'art grec mostrava una tendència clara a la idealització, especialment en el retrat
Imatge molt representativa que transmet l'ideal de bellesa, proporcionalitat i harmonia que els grecs volien donar a les seves escultures
-Religiositat:Una part important d'aquest art estava lligat a la religiositat. Expressava d'alguna manera la relació amb els déus
Lacoont i els seus fills
-Subordinació als interesos de la polis: L'art grec es va crear per satisfer les necessitats dels ciutadans de la ciutat estat
Plànol d'una polis grega
-Prestigi: Era un art d'un nivell altíssim, tant per el nombre d'artistes com per la quantitat d'obres d'art creades
Temple Hefestèion que es troba al costat de l'àgora d'atenes
El palau de Cnossos a Creta, va ser excavat al començament del segle XX per l'arqueòleg anglès Arthur Evans.Era un palau immens, amb les parets decorades amb frescos de colors preciosos.
Les nombroses estances, distribuïdes al voltant d'un gran pati, s'agrupaven en tres àrees ben diferenciades: una zona de sales oficials, una altra amb habitacions de caire residencial, i la darrera destinada a magatzems.
A Cnossos s'han trobat unes tauletes d'argila, amb dues classes d'escriptura diferents: unes tauletes escrites en linealA (escriptura més antiga, que encara no s'ha desxifrat) i unes altres en lineal B (escriptura derivada de l'anterior, que ja era grec). Aquesta darrera escriptura també va ser adoptada pels micènics.
La mitologia diu que en els passadisos subterranis que vivia un minotaure.
Aquest palau fou destruït per un incendi, conseqüència de la invasió dels aqueus, segons uns autors, i d'una catàstrofe o un terratrèmol, segons uns altres. Però els aqueus continuaren vivint-hi, fins que a principi del s XI aC els doris envaïren l'illa i la sotmeteren. Cnossos perdurà com a ciutat fins a l'època bizantina, però sense l'esclat que havia tingut en la seva primera època. L'estat actual de les ruïnes és degut a les discutides restauracions que el mateix Arthur Evans dirigí.
Tribuna d'accés al pati central al palau de Cnossos. Són característiques de l'arquitectura cretenca les columnes vermelloses, sobre les quals descansen amplis entaulaments, i els relleus o frescos de les parets.
Eclecticisme i originalitat :Van ser diverses les escoles filosòfiques que van adoptar posicions eclèctiques. En la Acadèmia platònica, a partir de Filó de Larisa (segle I a.C.), es va abandonar l'escepticisme de Carnèades i es va adoptar el criteri eclèctic segons el qual, encara que no hi pot haver coneixement absolut, es pot accedir a un grau de certesa suficient per formular una ètica.
Universalitat i uniformitat :Es la gran extensió de l'Imperi Romà q va posar interes en els poders públics i en les persones particulars . Per un altra banda l'art romà va crear tècniques i models artístics que van ser imitats arreu de l'imperí.
Pragmatisme :Els romans van ser bons arquitectes i no pas artistes podrien resoldre problemas urbanístics i constructius sense dificultat.
Subordinació al poder polític :En l'època imperial l'art va representar el poder polític.
Anonitat : L'art roma va ser produït per artesans desconeguts.
És un dels temples dórics que es conserven, construit entre els anys 447 i 432 a.C. Les seves dimensions aproximades són: 69,5 m de llarg, per 30,9 d'ample;les columnes tenen 10,4 metre d'altura. Está dedicat a la deesa grega Atenea, a la que els atenenses consideraven la seva protectora.
El Panteón de Agripa o Panteón de Roma es un templo circular construido en Roma a comienzos del Imperio romano, dedicado a todos los dioses (la palabra panteón significa templo de todos los dioses). En la ciudad se lo conoce popularmente como La Rotonda.
El primer templo era rectangular, con la cella dispuesta transversalmente, al igual que en el templo de la Concordia del Foro romano. Estaba construido con bloques de travertino y forrado en mármol.
En tiempos de Adriano el edificio fue enteramente reconstruido. Su nombre no aparece en las inscripciones debido al rechazo de este emperador a que su nombre figurase en las obras llevadas a cabo bajo su mandato. Se cambió la orientación respecto del panteón precedente, ya que se colocó la fachada principal hacia el norte. El edificio quedó compuesto por una columnata a modo de pronaos, una amplia cella redonda y una estructura prismática intermedia.
La Termas de Caracalla son tras el Coliseo y el Foro romano, los mejores restos que puedes encontrar en la ciudad de su época clásica. Servían como baños y zona de ocio para los ciudadanos romanos.
Fueron construidas en el año 216 d.C, en el reinado de Marco Aurelio Antonino Bassiano llamado Caracalla.
El complejo termal fue concebido como una obra grandiosa, de grandes muros altos, jardines rodeando al bloque central y con una rica decoración distribuida en dos plantas superiores y dos subterraneas que podía albergar unas 1500 personas.
La ornamentación consistía en mármoles policromados, metales preciosos, fuentes, mosaicos y esculturas.
Las termas propiamente dichas tenían una configuración simétrica, ocupando el centro la basílica y las tres salas con aguas a distintas temperaturas: el FRIGIDARIUM, el TEPIDARIUM y el CALIDARIUM. Las instalaciones se completaban con un gimnasio y un baño turco (llamado laconicum) y formaban un circuito que se seguía de forma ordenada según las costumbres de la época. Había incluso un biblioteca.
El agua se calentaba mediante unos hornos que cuyo calor se dirigía a las tuberías que desembocaban en las piscina cálidas. El sistema hidráulico era extremadamente delicado y sofisticado.
Las Termas tuvieron una vida corta ya que en el año 537 dejaron de funcionar.
•Explica la mitologia que el santuari de Delfos el va fundar Apol · lo i el va consagrar a l'oracle de Themis. La sevagardien era Python,la serpfilla de Gaia. Apol · lo va matar a Python i es va apropiar del'oracle. Así éscomaquest temple es va convertir en un delsoraclesmésimportants.
El Temple: Lloc i data de construcció
•En la vessant oriental del massís del Parnàs, al nord del golf de Corint, s'alçava el temple d'Apol · lo.
• L'ocupaciódel lloc de Delfos es remunta al neolític, al cinquè i al quart
mil · lenniadC.
UTILITAT DEL TEMPLE
•Una via sagrada ens condueix fins al santuari d'Apol · lo, passant primer pel tresor de atenesos, on es van trobar els himnes a Apol · lo. El temple d'Apol · lo data del segle IV aC i just a sota del santuari es troba el teatre, que podia acollir en l'època més de 5.000 espectadors. S'utilitzava per als actes destinats en honor a Apol · lo.
L'ORACLE
L'oraclede Delfos va ser un gran recintesagratdedicatprincipalment al déuApol · lo que tenia al centre el seu gran temple, al qualacudienelsgrecs per preguntar alsdéus sobre qüestionsinquietants. L'encarregada de consultar l'oracle era una pitonissa que creienells que era una de les poques persones al món que tenia el poder de consultar l'oracle i que l'oracle li respongués.
El Coliseo es un anfiteatro de a época del imperio romano, construído en el centro de la ciudad de Roma
•El Coliseo se usó durante casi 500 años, celebrándose los últimos juegos de la historia en el siglo VI, bastante más tarde de la tradicional fecha de la caída del Imperio romano de occidente en el 476 d.C
''El campo de Marte''
La estructura del Coliseo
•En 29 a. C. el cónsul romano Estatilio Tauro construyó un anfiteatro en el Campo de Marte. Esta construcción fue el primer anfiteatro de gran tamaño de la ciudad, con todas las instalaciones necesarias. Este edificio quedó destruido en el Gran incendio de Roma del año 64, surgiendo la necesidad de un nuevo anfiteatro para la urbe romana.
•Tiene una estructura ovalada de 189m i de largo 156m i de ancho 48 m su super
![[Epidauros: Theatron]](http://www.andreas-praefcke.de/carthalia/europe/images/gr_epidauros_theatron_2.jpg)
.jpg)
