Ciutats romanes

La ciutat romana:

A l’Antiguitat, com avui, trobem dues formes d’organització urbana: l’orgànica i la hipodàmica. Parlem d’urbanisme orgànic quan l’estructura d’una ciutat s’ha anat desenvolupant a mesura que aquesta creix de forma natural (com Roma); l’urbanisme hipodàmic (d’Hipòdam de Milet, arquitecte grec del s. V a.c.) es caracteritza per una planificació del territori urbà, amb carrers i solars traçats de forma ordenada i no improvisada (com la majoria de ciutat romanes i l’Eixample de Barcelona). 

Els romans van adoptar dels etruscos el traçat quadrangular i quadriculat de les ciutats. La ciutat romana tenia dos carrers principals: el cardo maximus (de nord a sud) i el decumanus maximus (d’est a oest). Aquests carrers acabaven en quatres portes d’entrada a la ciutat i al lloc on convergien se solia col·locar el forum. La resta de carrers s’organitzaven de forma paral·lela als dos eixos, creant una xarxa simètrica de vies i de solars per edificar. 

Aquesta organització reticulada no es limitava al nucli urbà sinó que també s’aplicava al territori circumdant. Aquest era dividit per una quadricula de camins, entre els quals quedaven parcel·les de terra, que eren repartides entre els habitants i dedicades a camps de conreu, pastures, viles rurals... Les ciutats solien estar envoltades per fortes muralles, les quals servien per a protegir la ciutat de possibles atacs. En períodes de pau també constituïen un símbol de prestigi. 

Fundació d’una ciutat: 

La ciutat de Roma va servir com a model, amb les seves institucions i edificis públics, per a la fundació de la resta de les ciutats de l’Imperi. 
Els romans van prendre el ritual de la inauguratio o fundació d’una ciutat dels etruscos, i consistia bàsicament en: 
– En primer lloc, un augur consultava els presagis i confirmava si el lloc resultava propici per als déus. 
– En cas favorable, es procedia la inauguratio: es marcava el perímetre (pomoerium) de la ciutat, en el lloc elegit, amb una arada arrossegada per dos bous. 
– Després s’efectuava la delimitació: s’establien tres zones (sagrada, pública i residencial). 
– Més tard un sacerdot oficiava la consagració: un sacrifici en honor de la Triada capitolina (formada pels déus Júpiter, Juno i Minerva). 
– Per últim es duia a terme la centuriació, o divisió del territori en centúries o parcel·les quadrades, i es feia el repartiment entre los colons. 

Parts d'una ciutat romana:




Ciutats romanes a Catalunya:

Nombre actual	Nombre romà	Situació geogràfica
Badalona	Baetulo
Lleida	Ilerda
Barcelona	Barcino
Tarragona	Tarraco
Empúries	Emporiae
Mataró	Lluro
Terrassa	Egara
Vic	Ausa
Girona	Gerunda
Caldes de Montbui	Aquae Calidae
Blanes	Blandae
Guissona	Iesso
Tortosa	Dertosa

Ciutats romanes a Espanya:

Video sobre les ciutats romanes: