Les calçades romanes:

Les anomenades calçades romanes constituïen una espessa xarxa que unia entre ells tots els territoris de cada província, i amb la capital, Roma. A la meitat de l'epoca imperial hi havien construit uns 80.000 Km de calçada i cadascuna amb un nom propi.

Tècniques de construcció:

Els enginyers militars dirigien la construcció i els esclaus feien les calçades.

El sistema de construcció era molt semblant al de una muralla.

-1er: Es feia una fossa gran d'un metre i mig d'alçada i 8m d'ample

-2on: Cuan s'establia el terreny, s'omplia de diverses capes;
1a capa: Era de pedres i runes. Hi era ben fortificada
2a capa: Era de grava mesclada amb calç
3a capa: Una lletrada de calç
4ta capa: Sorra i totxo triturat, i llavors ja es posaven les lloses de pedra.
No totes les calçades estaven fetes així, només les més cuidades que hi eren a barris importants o a calçades properes a les ciutats.

La xarxa viària:
Les primeres calçades que es van construir van ser a Itàlia. Calçades com; La Via Àpia, la Via Flamínia, la via Càssia,... Fins a 20 calçades d'aquestes sortien de roma cap a tots els lloscs de l'imperi. Per això es podia dir que totes les calçades portaven a roma. També  n'hi havia al llarg de les costes, com la via Augusta.

Utilitat de les calçades:

Els romans van construir les seves calçades per diversos motius:

-En un tipus de calçades es construïen per fer estratègies.

-Altres tenien un clar interès econòmic

-I finalment, hi havien altres que es construïen amb finalitats militars.