CARGOS PÚBLICOS

Cónsules:

Son los jefes del Estado, gobiernan la ciudad y tienen el mando supremo militar. Convocan y presiden el senado y los Comicios Tributos. Duración: 1 año.

Pretores:

Administran la justicia. Cuando los Cónsules se ausentan de Roma pueden realizar funciones de mando militar y otras propias de los cónsules. Duración: 1 año.

Censores:

Vigilan las costumbres y los vienen de las personas. Realizan el censo de los ciudadanos y establecen su categoría social. Sólo los ex cónsules podían ser censores. Duración: 18 meses.

Ediles:

Controlan el comercio público, los espectáculos y los festejos. Delegan en agentes de policía para los mercados, calles y lugares públicos. Duración: 1 año.

Cuestores:

Controlan y cuidan la hacienda Pública. Duración: 1 año 

EL PARE I LA MARE A ROMA

EL PATER FAMILIAS  El cap de la família o pater familias té la patria potestas, el poder absolut sobre totes les possessions i membres de la família: l'esposa, els fills i els esclaus. Era l'únic que podia disposar del patrimoni familiar i tenia el dret d'exposar els fills i el dret de vida o mort sobre ells. Així doncs, malgrat que un fill mascle esdevé major d'edat i ciutadà quan deixa la toga viril i, després de casat, viu, si pot, a la seva pròpia casa, tot i així segueix sota la tutela del seu pare, a no ser que sigui orfe o hagi estat emancipat. Fins a la mort del seu pare depèn d'aquest per a tot: tot el que guanya pertany al seu pare i no disposa lliurement de més diners que els del peculi, un capital assignat pel pare. No pot ni tan sols tancar un contracte sense el consentiment patern i fins pot ser condemnat a mort pel seu pare. En conseqüència difícilment podia fer negocis o carrera política si el seu pare no li proporcionava el suport econòmic necessari. LA MATER FAMILIAS O MATRONA La matrona tenia un lloc important a la família romana: era al costat del marit, que sovint n'acceptava consells, i com a domina era respectada i obeïda per esclaus i fills. El pater familias de vegades confiava la direcció de la casa a la seva muller, si considerava que n'era digna. Enfront de la dona grega, la romana era força més lliure: acompanyava el marit a recepcions i banquets i podia sortir de casa sense restriccions, de compres o de visites, sempre que anés envoltada de servents i un vigilant per protegir la seva reputació. Tenia cura de la casa, teixia i filava, però les feines més feixugues eren reservades per als esclaus i les esclaves. Fresc que representa una dona preparant un perfum. La dona no era jurídicament independent, sinó que solia estar sota la tutela d'un home, primer del pare, i un cop casada (uxor) podia restar en la potestat del pare o passar a la del marit, i, si moria el pare o el marit, se li designava com a tutor un familiar -el germà, el cunyat o fins i tot el fill- o un home escollit per ella. Com que sovint les dones vivien separades del tutor i com que amb freqüència podien triar-lo, moltes gaudien, de fet, d'una gran llibertat. Amb el temps la tutela de les dones aniria desapareixent, a mesura que es produïa una emancipació de les dones casades afavorida per diversos factors: l'extensió del matrimoni sine manu, la possibilitat legal per a les dones d'heretar de la família paterna i del marit i les contínues guerres internes i externes dels dos darrers segles de la república, a causa de les quals els combatents deixaven a les mans de les mullers la gestió de les seves propietats o, si morien, les hi deixaven en herència. Matrona asseguda, fresc de Pompeia, Museo Nazionale, Nàpols.

L'EDUCACIÓ ESPARTA

.ESPARTA:

la subordinació dels habitants a l'estat els obligava,des de molt joves,

a preparar el cos per al servei de la comunitat. Ells fills barons

dels espartiates abandonaven la família als set anys i anaven

a viure en un col·legi-caserna sota la tutela de l' estat,que s'encarregava de

donar-les un dur aprenentatge miliar;arribaven a ser soldats als vint anys.

També cultivaven la música,la lectura i l' escriptura.Acabada la formació

militar,dedicaven la vida a l'exèrcit com a soldats fins als seixanta anys.

l'educació de les noies era semblant,però no vivien en comunitat .

s'exercitaven en la gimnàstica i en la dansa.Els exercicis físics eren

gairebé els mateixos que per als nois,i tenien com a finalitat que

estiguessin preparades per engendrar ciutadans-soldats sans i forts

FORMES DE GOVERN A LA POLIS GREGA

NAIXEMENT DE LA POLIS

La polis o ciutat estat era una comunitat amb autonomia política i autosuficiència econòmica.formada per una ciutat, uns llogarets i el territoris circumdants.Per tant,el seu territori era limitat.
Les polis que van tenir més protagonisme van ser: Atenes,Esparta,Tebes i Corint

FORMES DE GOVERN
A Atenes, en època històrica,se succeiren aquestes formes de govern:
- Oligarquia aristocràtica. El poder polític era exercit per unes quantes famílies aristòcrates que tenia grans latufundis.
- Tirania. Forma de govern unipersonal,presidit per una aristòcrata que havia aconseguit el poder pero la força o amb promeses electorals falses.
- Democràcia. El poder polític el tenia a l'assamblea de ciutadans. Va ser el tipus de govern carasterístic d'Atenes el segle V a.C. i una de les maximes aportacions a la humanitat.

A Esparta,la forma de govern que perdurà va ser l'oligarquia aristocràtica.Aquesta oligarquia estavapresidida per una diarquia, és a dir, per dos reis alhora.

L'educació de Roma

En la primera època de Roma, l'educació era responsabilitat exclusiva de la família. Durant la infantesa, els nens i les nenes quedaven a càrrec de la mare.

A partir dels set anys, l'educació dels fills barons passava a ser competència del pare. Les nenes continuaven sota la tutela de la mare fins al matrimoni.

Després de la conquesta de les colònies gregues del sud d'Itàlia, a Roma s'instaurà el model educatiu grec. Es caracteritzava per l'ús de textos escrits, la instrucció per matèries, l'existència d'escoles i professores, i l'estudi de la retòrica o oratòria.

EL SENAT ROMA

.EL SENAT

El senat era una institució formada pel conjunt de

senadors que nomenaven els censors.

ralificava les lleis aprovades a les assemblees i s'

encarregava de les finances de l' estat,del control de magistrats

i funcionaris,de la política exterior.

De l'organització de les províncies,de la religió.

va ser una òrgan de govern molt important en l'època republicana.

Durant l'imperi el senat es mantingué vigent com les assemblees

però la seva eficàcia anà minvant fins a anul¨lar-se

El procediment judicial a Grècia

Les causes podien ser privades o públiques. Quan s'havien lesionat interessos particulars, únicament podia presentar la denúncia la persona perjudicada o el seu representant legal;en les causes públiques, qualsevol ciutadà podia fer-ho.

Si el magistrat acceptava la denúncia, ja es podia establir el dia de la instrucció del procés. Després, es consignaven les proves. Tot seguit els arconts decidien els jutges i el dia de l'audiència.

En arribar la data, es reunien a la sala el president, els advocats, el secretari, l'escrivà i els jutges o dicastes, a més de les dues par.ts litigants. També ocupaven l'estrada policies i un herald. A l'alba s'obria la sessió