dimecres, 25 de gener del 2012

CARACTERÍSTIQUES DE L'ART ROMA


Eclecticisme i originalitat :Van ser diverses les escoles filosòfiques que van adoptar posicions eclèctiques. En la Acadèmia platònica, a partir de Filó de Larisa (segle I a.C.), es va abandonar l'escepticisme de Carnèades i es va adoptar el criteri eclèctic segons el qual, encara que no hi pot haver coneixement absolut, es pot accedir a un grau de certesa suficient per formular una ètica.
Universalitat i uniformitat : Es la gran extensió de l'Imperi Romà q va posar interes en els poders públics i en les persones particulars . Per un altra banda l'art romà va crear tècniques i models artístics que van ser imitats arreu de l'imperí.
Pragmatisme : Els romans van ser bons arquitectes i no pas artistes podrien resoldre problemas urbanístics i constructius sense dificultat.
Subordinació al poder polític : En l'època imperial l'art va representar el poder polític.
Anonitat : L'art roma va ser produït per artesans desconeguts.

dimecres, 18 de gener del 2012

Èdip, rei de Tebes

Èdip era el fill de Lai , rei de Tebes i de jocasta. l'oracle de Delfos els havia anunciat que el fill que tinguessin assasinaria a al pare i es casaria amb la seva mare.

per alliberar-se quant va néixer el seu primer fill decidiren matar-lo. Però l'encarregat no gosar de fer-ho. Un pastor el va recollir i el lliurà al rei de Corint. Quant es va fer gran, va sentir rumors del seu origen i va decidir assegurar-se'n consultant l'oracle de Delfos.

De camí cap a Tebes, va trobar en un camí estret on discutien quatre persones una vella li va dir què s'apartes però no li va fer cas i la va matar sense saber que era el seu pare el rei Lai a l'entrada de Teves hi ha un monstre l'Esfinx, que devora tot aquell que no resol un enigma Èdip el va encertar i Esfinx va morir i a recompensa es va casar amb la reina i van tenir dos fills i dues filles.

Uns quants anys després va venir una horrible pesta i l'oracle va dir que desapareixia quan l'assassí de Lai fos descobert i expulsat del regne, jocasta és penjà i Èdip es va arencar els ulls


Una vil·la urbana

La vil·la és suficient per a totes les meves necessitats, i mantenir-lo no és costós. Al davant de la part central del pòrtic hi ha un alegre pati interior, després un menjador molt bonic que s'allarga cap a la platja.
A continuació, la sala de banys freds, ampla i extensa, i als envans oposats hi ha dues piques de forma rodona com encastades, força grans si es té en compte la proximitat del mar.

ELS ÀPATS

L'àpat principal per als grecs i els romans era el sopar. Sovint , tenia un caire especial.
El tractat més conegut sobre l'art de la cuina en el món antic és el De re coquinaria , d'Apici , que va viure al començament de l'imperi romà. Aquí tens uns

L'Ovidi


L'Ovidi va ser autor de les Metamorfosis, una recopilacio de llegendes d'herois i de personatges mitològics que acaben "transformats"en animals, vegetals o constel.acions.

Durant segles ha servit de manual de mitologia i de font d'inspiració per escriptors, escultors i música.


EL VIRGILI


El virgili

Virgili(7o-19 a.c.) dedicà onze anys a la composició
del seu gran poema,l'Eneida ,un encàrrec de l'emperador
august per exalçar els orígens de roma i el seu propi llinatge.
Hi narra l'occidentat viatge del troià Enees pel mediterrani,
des de troià fins a Itàlia,per fundar una nova ciutat,que li havien
promès els déus.Aquesta ciutat és construida pels descendents
d'Enees i és roma

Tàrraco


Tàrraco al final del segle III a.C els germans, Gneu i Publi Escipió muntaren un campament estable fortificat, que va ser l'embrió de Tàrraco. Més tard a l'any 45 a.C es van establir a prop dels licenciats de Juli cèsar

Els orígens de Tàrraco es troben en una petita guarnició romana que els g
ermans Gneu i Publi Corneli i Escipció deixaren durant la Segona guerra púnica l'any 218a.C Aquest primer assentament
(situat al costat d'unoppidum ibèric, probablement Cesse) aviat va esdevenir una important base militar que donà lloc a la ciutat de Tàrraco.




(Còrdova, h. 4-Roma, 65) Filòsof hispanorromano.Sèneca es va sentir atret perla filosofia,rebentensenyaments de diversosmestres que el van iniciar en les diverses modalitats de la doctrinaestoicaen aquells dies popular a Roma. Va emprendreuna carrera política,es va distingir com a advocat i va sernomenat cuestor.. Vuit anys més tard va ser cridat de nou aRoma com a preceptordel jove Neró i, quan aquestva succeiraClaudio en el 54, es va convertir en un dels seusprincipalsconsellers, càrrec que va conservar fins que, en el 62, veient que el seu poderdisminuïa , es va retirar de la vidapúblic




Jocs dels nens i les nenes

La majoria de nens i nenes jugaven al pati central, a fora; altres en un racó del vestidor jugaven a parells i senars amb un pilot d'ossets que treien d'unes cistelles; altres s'estaven drets, al seu voltant, mirant.
Plató: Lisis

Quan era petitó, ja construïa cases, esculpia naus, fabricava carrets de cuiro i feia granotes de closques de magrana.
Aristòfanes: Els núvols.




Eureka, eureka


Un dia, Arquimedes va anar a uns banys. Quan va entrar a la banyera es va adonar que el volum d'aigua que ell havia desallotjat era igual al volum del seu cos, que s'hi submergia. Endut per l'alegria d'aquest descobriment, va sortir de la banyera i se'n va anar corrents cap a casa, comunicant a crits, perquè ho sentís tothom, que havia trobar la resposta al problema que volia resoldre . "Eureka, eureka", cridava, que en grec vol dir "ho he trobar".

EL PERGAMÍ



El pergamí

El pergamí (pergaminum )era el resultat de treballar la pell
d'animal,fonamentalment d'ovelles,per deixar-la sense pèl
llisa i fina.el nom prové de la ciutat de pèrgam( Àsia menor).
El llibre (volumen)de pergamí consistia en una faixa de diverses
peces enrotllades com es feia amb el papir.
Més tard,durant l'època imperial de roma,es va inventar
el còdex.per confeccionar-lo,es tallaven les peces de pergamí
de manera que en plegar-les formessin quaderns.
Sobre el papir i el pergamí s'hi escrivia amb tinta (atramentum)
i ploma de canya (calamus) o d'ocell(penna),a les quals es feia
punta amb un tall esbiaixat.

la casa de camp(vil.la)


En els primers temps era igual que la de la ciutat,pero evoluciona molt.Hi havia dos tipus de vil.e:

a)la vil.a rústic, espècie de granja en les quals dependencies d'animals i de persones dividides en dos sectors,formaven part del mateix conjunt.

B)La vil.la urbana,destinada a casa de barjo de l'amo d'una hisenda. La dispocicio era semblant a la domus i es caracteritza per gran luxe.

característia de l'art roma

dilluns, 16 de gener del 2012

Les etapes de la vida: del naixement a la mort

-ELS NAIXEMENTS I PRIMERS DIES

L'infantament d'un bebè es produïa a la pròpia casa amb ajuda d'alguna dona experta o d'un metge. Després del naixement, tant a Grècia com a Roma, el pare havia de reconèixer com a fill propi el rounat o bé repudiar-lo.
El bebè repudiat era deixat a la cruïlla o als afores de la ciutat.

RECONEIXEMENT DELS FILLS

L'acte de la legitimació del fill consistia a col·locar el bebè al terra, als peus del pare, davant del focde la llar. Si l'acceptava, el pare l'aixecava i el prenia als braços, en senyal de reconeixement; en cas contrari, ni tan sols el tocava. Després d'aquest rituals, se celebraven, de seguida o els dies següents, unes cerimónies religioses per purificar el nounat, confiar-lo als déus, penjar-li al coll uns amulets de protecció i assignar-li un nom. Al final s`oferia un banquet als familiars i amics, que feien regals al bebè.

-LA INFANTESA

En la primera part de la infantesa, els nens i les nenes restaven a l'anteció de la mare; però, a partir dels 7 anys, iniciaven la instrucció en alguna escola. Jogaven a a jocs amb pilotes, a la rotllana, amb baldufes, a tresen ralla, als ossets, a les bales, a parells i senars, a las nines...


-L'ADOLESCÈNCIA I LA JUVENTUD


Entre els grecs se simbolitzava el pas de la infantesa a l'adolèscencia entre els 12 o 13 anys i els nois consagraven als déus les joguines de la infantessa. Els nois romans, al voltant dels 15 - 17 anys es desprenien de la bulla i substitüien la toga praetexta, pròpia de la infantessa, per la toga virgilis, simbolitrzada com la entrada al mon dels adults.
Les noies gregues i romanes també celebraven aquests actes, però solien fer-ho la virgília del casament.
Fins als 18 -20 anys, els nois grecs i romans acostumaven a passar el temps formant-se en algun centre escolar i després s'incorporaven a l'exèrcit, on els espartans ja hi eren. Però en canvi la majoria de les noies, que hi havien estat preparades per les seves mares per ser mestresses i esposes,es casaven al voltant dels 15 anys.


-L'EDAT ADULTA

Per els nois grecs i romans, eren moments importants d'aquesta etapa l'arribada al matrimoni ( cap als 30 anys ) i l'estrena de la paternitat. En aquest temps, els homes lliures acostumaven a exercir diverses activitats: exèrcit, política, jurisprudència, comerç, artesania, indústria, agricultura, ramaderia... Les dones feien de mestresses de casa.















La Literatura Llatina


La Literatura Llatina

-EL TEATRE LLATÍ:
Va a tenir l’origen en el culte religiós als deus campestres, que consistia en jocs s’escenificació. Alguns autors dramàtics llatins compongueren tragèdies i comèdies imitant temes i autors grecs; altres crearen drames d’assumpte, lloc i personatges itàlics.

Els autors més representatius pertanyen al primer grup:

-Plaute (255 – 184 a.C). Es el millor comediògraf llatí. El valor principal de les comèdies d’aquest autor és l’us enginyós i espontani que hi fa de la llengua. La comèdia mes famoses són la Comedia de l’olla, El soldat fanfarró i Amfitrió. Son comèdies d’embulic i es caracteritzen pel fet que l’assumpte, el lloc i els personatges son grecs. Estan escrites en vers, presenten parts liricomusicals i uns personatges-arquetip.

-Terenci (190-159 a.C). Terenci nomes ens ha deixat 6 comèdies. Les mes destacades són; Els germans, L’eunuc i La sogra. Són comèdies semblants a les de Plaute, però representen una descripció dels personatges mès acurada, un missatge educatiu i moral, i un llenguatge més delicat i menys vúlgar.

-Sèneca (4 a.C-65 d.C). Es el principal autor llatí de tragèdies, que compongué a imitació dels tràgics grecs. Les obres més notables són Hèrcules furiós, Medea i Èdip. El seu teatre es caracteritza fonamentalment per les escenes patètiques i les reflexions filosòfiques freqüents.

LA POESIA ÈPICA

Els primers poemes èpics escrits van constituir la primera manifestació de la literatura llatina.

-Virgil (70 – 19 a.C). Dedicà onze anys ala composició del seu gran poeta, l’Eneida, un encàrrec del’emperador August per exalçar els orígens de Roma i el seu propi llinatge.
Narra l’accidentat viatge de troià Enees pel Mediterrani, (de Troia fins Italia) per fundar una nova ciutat, que li havien promès els déus.

- Ovidi Es un altre poeta èpic notable. Va ser autor de les Metamorfosis, recopilació d’herois i de personatges mitològics que son transformats en animals, vegetals o constel·lacions.

LA POESIA LÍRICA I L’ELEGÍACA

La poesia lírica va assolir la plenitud a Roma al segle I a.C. Els poetes llatins més representatius d’aquest gènere són:

-Catul (87 – 52 a.C) Autor de 116 poemes sota el titul (Carmina). Hi destaquen els dedicats a explicar els diferents moments de la seva relació amorosa amb Lèsbia.

-Virgili (70 – 19 a.C) Va escriure les Bucòliques o Èplogues abans de L’Eneida, conjunt de 10 poemes de caire líric, en els quals els protagonistes són pastors que canten els seus amors i les seves desventures i dialoguen sobre qüestions socials, polítiques o amoroses.

- Horaci (65 – 8 a.C) El més gran dels poetes lírics llatins. Les seves obres líriques són els Epodes, poemes de caire líric i satíric, entre els quals hi ha el Beatus ille i les Odes, en les quals canta l’amor, l’amistad i la bona vida.

L’elegia llatina va sorgir a la segona meitat del segle I a.C, i es caracteritzà per tractar temes amorosos personals. Va ser Ovidi l’últim gran representant del gènere que expressa sentiments dolorosos davant de qualsevol circumstància penosa, cocnepte que s’ha mantingut fins l’actualitat.

- Ovidi (43 a.C – 17 d.C) Durant el seu exili a la costa occidental del mar Negre, al qual l’obligà l’emperador Octavi August per causes no prou conegudes, va escriure les Tristes, on intenta justificar els errors que l’havien portat a l’exili, i les Pòntiques, en les quals suplica el perdó de l’emperador.

Les festes a Grècia

En les festes gregues s'exaltava la identitat i el patriotisme dels membres de la polis, i s'honorova els seus els seus déus i herois protectors.

En la majoria de les festes es feien processons, competicions ( gimnàstiques, musicals, literàries ) sacrificis amb banquet ritual. Aquests repartiments eren d'una manera de socialitzar els expedents econòmics acumulats per l'estat. Amb ells s'intenta cohesionar el grup de ciutadans i el cap receptor no es sentís  deutor de ningú.

La festa més comú és el panatenees a Atenes s'organizavaven  cada any al mes de Maig, en honor de la seva patrona, la deessa Atena. Una altre festa al mes de Juliol les Grans Panatenees  destacava la processó de l'ofrena del pèplum en la qual participava tota la ciutat. En la processó els nois portaven a l'altar d' Atena Polies, a l'Acròpolis, els animals eren sacrificats.

L'EDUCACIÓ ESPARTA


.ESPARTA:

la subordinació dels habitants a l'estat els obligava,des de molt joves,
a preparar el cos per al servei de la comunitat. Ells fills barons
dels espartiates abandonaven la família als set anys i anaven
a viure en un col·legi-caserna sota la tutela de l' estat,que s'encarregava de
donar-les un dur aprenentatge miliar;arribaven a ser soldats als vint anys.
També cultivaven la música,la lectura i l' escriptura.Acabada la formació
militar,dedicaven la vida a l'exèrcit com a soldats fins als seixanta anys.
l'educació de les noies era semblant,però no vivien en comunitat .
s'exercitaven en la gimnàstica i en la dansa.Els exercicis físics eren
gairebé els mateixos que per als nois,i tenien com a finalitat que
estiguessin preparades per engendrar ciutadans-soldats sans i forts

Homero



Homero (en griego antiguo Ὅμηρος Hómēros; c. siglo VIII a. C.) es el nombre dado al poeta y rapsoda griego antiguo al que tradicionalmente se le atribuye la autoría de las principales poesías épicas griegas — la Ilíada y la Odisea—. Desde el periodo helenístico se ha cuestionado si el autor de ambas obras épicas fue la misma persona; sin embargo, anteriormente no sólo no existían estas dudas sino que la Ilíada y la Odisea eran considerados relatos históricos reales.

Homero y su importancia

La épica homérica era tan apreciada entre los griegos que fue la herramienta de enseñanza utilizada entre ellos. Además sus versos eran memorizados y repetidos constantemente aunque la gente fuera iletrada, por ello fueron muy conocidos en casi todas las etapas de la historia griega desde la composición de los poemas. La influencia que tuvieron, por su importancia, en otros géneros literarios contemporáneos o posteriores es fácilmente rastreable en la lírica y el teatro griegos.