dilluns, 4 de juny del 2012

Les constel·lacions

- Les constel·lacions són figures imaginàries dibuixades en el cel. 
Estan construïdes agrupant mentalment estrelles brillants. 
Cada civilització s'ha servit de les constel·lacions, per plasmar en el firmament els seus mites llegendaris.
El conjunt de constel·lacions que coneixem avui en dia, prové de la Grècia clàssica.
Actualment es coneixen més de 88 constel·lacions, perquè algunes inclouen més d'una criatura.


El zodíac:
Aries (♈) - el moltó                        Libra (♎) - la balança
Tauro (♉) - el brau                         Piscis (♓) - els peixos
Géminis (♊) - els bessons               Acuario (♒) - el portador d'aigua
Cáncer (♋) - el cranc                      Virgo (♍) - la verge  
Leo (♌) - el lleó                             Escorpio (♏) - el escorpió
Sagitario (♐) - l'arquer                   Capricornio (♑) - la cabra de mar


Constel·lacions de Ptolomeo:
A més de les dotze constel·lacions del zodíac, Ptolomeo va recollir en el seu inventari altres 35 figures, com per exemple:
Andromeda,la princesa - Cassiopea,la reina - Hèrcules,l'heroi - Pegàs,el cavall alat - Cygnus,el cigne - l'Óssa major i l'Óssa menor.








Ciutats romanes


La ciutat romana:



A l’Antiguitat, com avui, trobem dues formes d’organització urbana: l’orgànica i la hipodàmica. Parlem d’urbanisme orgànic quan l’estructura d’una ciutat s’ha anat desenvolupant a mesura que aquesta creix de forma natural (com Roma); l’urbanisme hipodàmic (d’Hipòdam de Milet, arquitecte grec del s. V a.c.) es caracteritza per una planificació del territori urbà, amb carrers i solars traçats de forma ordenada i no improvisada (com la majoria de ciutat romanes i l’Eixample de Barcelona). 

Els romans van adoptar dels etruscos el traçat quadrangular i quadriculat de les ciutats. La ciutat romana tenia dos carrers principals: el cardo maximus (de nord a sud) i el decumanus maximus (d’est a oest). Aquests carrers acabaven en quatres portes d’entrada a la ciutat i al lloc on convergien se solia col·locar el forum. La resta de carrers s’organitzaven de forma paral·lela als dos eixos, creant una xarxa simètrica de vies i de solars per edificar. 

Aquesta organització reticulada no es limitava al nucli urbà sinó que també s’aplicava al territori circumdant. Aquest era dividit per una quadricula de camins, entre els quals quedaven parcel·les de terra, que eren repartides entre els habitants i dedicades a camps de conreu, pastures, viles rurals... Les ciutats solien estar envoltades per fortes muralles, les quals servien per a protegir la ciutat de possibles atacs. En períodes de pau també constituïen un símbol de prestigi. 

Fundació d’una ciutat: 

La ciutat de Roma va servir com a model, amb les seves institucions i edificis públics, per a la fundació de la resta de les ciutats de l’Imperi. 
Els romans van prendre el ritual de la inauguratio o fundació d’una ciutat dels etruscos, i consistia bàsicament en: 
 En primer lloc, un augur consultava els presagis i confirmava si el lloc resultava propici per als déus. 
 En cas favorable, es procedia la inauguratio: es marcava el perímetre (pomoerium) de la ciutat, en el lloc elegit, amb una arada arrossegada per dos bous. 
 Després s’efectuava la delimitació: s’establien tres zones (sagrada, pública i residencial). 
 Més tard un sacerdot oficiava la consagració: un sacrifici en honor de la Triada capitolina (formada pels déus Júpiter, Juno i Minerva). 
 Per últim es duia a terme la centuriació, o divisió del territori en centúries o parcel·les quadrades, i es feia el repartiment entre los colons. 

Parts d'una ciutat romana:




Ciutats romanes a Catalunya:

Nombre actual
Nombre romà
Situació geogràfica
Badalona
Baetulo
Lleida
Ilerda
Barcelona
Barcino
Tarragona
Tarraco
Empúries
Emporiae
Mataró
Lluro
 
Terrassa
Egara
Vic
Ausa
Girona
Gerunda
Caldes de Montbui
Aquae Calidae
 
Blanes
Blandae
Guissona
Iesso
Tortosa
Dertosa
 

Ciutats romanes a Espanya:

Mapa de Hispania

Video sobre les ciutats romanes:



Hèrcules o Hèracles


Hèrcules o Hèracles

 - És un personatge de la mitologia grega ( glòria d'Hera), era un semidéu, fill de Zeus i d'alcmene, néta de Perseu i eesposa d'Amfitrió. En la mitologia romana era anomenat Hèrcules, era el més gran dels heróis mítics, conegut per la seva força sobrehumana i per la gran  quantitat d`històries sobre ell, i la seva vida.

- Electrió era rei de Micenes. Era un rei brut i avar que tenia vuit fills, però els van matar a tots a la guerra. Va casar a la seva filla Alcmene amb el seu nebot Amfitrió, fill del rei de Tirint. Accidentalment, Amfitrió va matar en una baralla a Electrió, i va haver d'exiliar-se a Tebes, on fou purificat del seu crim pel seu altre oncle. Tot i això Alcmena es negà a tenir relacions amb ell si no venjava la mort dels seus germans lluitant contra els seus agressors. Mentre Amfitrió era fora, Zeus va decidr seduir Alcmena. Per fer-ho es disfressà fent-se passar pel seu espòs, de manera que Alcmena, pensant que Amfitrió havia tornat executada ja la venjança, s'allità amb ell. A la nit següent tornà l'Amfitrió real, i Alcmena concebí Hèracles, fill de Zeus, Ífliques, fill d'Amfitrió.
Hera, molt gelosa del seu espós i dels productes de les seves escapades, va voler fer mala Hèracles. El primer atemptat real d'Hera contra la vida d'Hèracles es va esdevenir quan ell encara era un nadó. Hera esmunyí dues serps al seu bressol. Però Hèracles era ja tan fort que agafà les serps i les matà totes dues amb les seves mans.

Zeus , després de deixar embarassada a Alcmena mare d'Hèrcules, va proclamar que el proper fill nascut a la casa de Perseu es convertiria en rei. En sentir això Hera , l'esposa de Zeus, va fer que Euristeu naixés dos mesos abans, ja que pertanyia a la casa de Perseu, igual que Hèracles, a qui va fer néixer amb tres mesos d'endarreriment. Quan Zeus va advertir el que havia succeït va muntar en còlera, però malgrat la seva imprudent proclama va seguir en peu.
En un atac de bogeria provocat per Hera, Hèracles va matar als seus propis fills i dos dels seus nebots amb les seves pròpies mans.Quan va recuperar el seny i va advertir el que havia fet es va aïllar del món, marxant a viure sol a les terres salvatges. Va ser trobat pel seu germà Ificles i convençut que visités l'oracle de Delfos . En penitència per aquesta execrable acció, la sibil . las délfica li va dir que havia de dur a terme una sèrie de dotze treballs que disposés Euristeo, l'home que havia usurpat el seu legítim dret a la corona ia qui més odiava.



L'oratòria

El terme al.ludeix ala composiciò i la pronunciaciò de discursosL'oratòria política va ser una activitat normal ala Grècia clàssica. l'orador més eloqüent va ser Demòstenes (384-322 a.C). s'enfrontà a Filip II de Macedònia i al seu fill amb les filípiques ,en les quels defensa el vell ideal de la polis en front del panhel.lenisme (universalisme) d'Alexandre el gran .
jcos

dimecres, 30 de maig del 2012


Fitxa tècnica:
           
DirecciónStanley Kubrick
Dirección artísticaEric Orbom
ProducciónEdward Lewis
James C. Katz (restauración de 1991)
Diseño de producciónAlexander Golitzen
GuionDalton Trumbo
Basado en la novéla homónima de Howard Fast
Calder Willingham
Peter Ustinov
MúsicaAlex North
FotografíaRussell Metty
MontajeRobert Lawrence
Irving Lerner
EscenografíaRussell A. Gausman
Julia Heron
VestuarioValles
William Ware Theiss
ProtagonistasKirk Douglas
Laurence Olivier
Jean Simmons
Charles Laughton
Peter Ustinov
Tony Curtis
John Gavin
Nina Foch
John Ireland
Herbert Lom
John Dall
Charles McGraw
Joanna Barnes
Harold Stone
Woody Strode
Peter Brocco
Paul Lambert
Robert J. Wilke
Nick Dennis
John Hoyt
Frederick Worlock

Datos y cifras
PaísEstados Unidos
Año1960
GéneroAcción, aventuras, biografico, drama, histórico
Duración184 minutos (198 minutos en la versión de 1991 sin censurar)
Compañías
ProductoraBryna Productions
DistribuciónUniversal Pictures
Presupuesto12.000.000 $

Espartaco, la pelicula:
''Espartaco'' és una pelicula Estadounidense de l'any 1960 dirigida per Stanley Kubick Kirk DouglasLaurence Olivier, John GavinJean SimmonsCharles LaughtonPeter UstinovHerbert LomWoody Strode, y Tony Curtis en els papers principals. Basat en la novel·la històrica homónima de Howard Fast. El guió escrit per Dalton Trumbo, retracta la figura d'espartaco i els fets succeits a la 3a guerra Servil. Està galardonada amb 4 premis oscar

Argument:
La història comença en una pradera de Libia, en la qual Espartac, esclau de Tràcia,va en auxili d'un ancià que cau fatigat per la seva càrrega. Un soldat romà assola Espartaco i li ordena que torni a la feina, sent mossegat al turmell. Per això,Espartaco és castigat a morir de fam. Léntulo Batiato un traficant d'esclaus i preparador de gladiadors, arriba a la pedrera buscant nous reclutes per a la sevaludus (escola de gladiadors), comprant a Espartaco i varis mes. Aquests són portats a Capua per ser entrenats per Marcellus, qui provoca a Espartaco perquè aquest li doni un motiu per matar-se.
Mentre era entrenat com gladiador, Espartaco s'enamora d'una altra esclava,Varinia. Després de molts combats a mort a la mateixa escola de gladiadors,organitzat per satisfer els capricis d'uns patricis (Marcus Licinius Crassus,Marcus Publius Glabrus, Claudia Marius i Helena Glabrus) fa pensar als esclaus sobre la seva condició i, liderats per Espartac, desencadenen una rebel·lió que amb el temps va arribar a amenaçar la mateixa Roma. Durant aquest camí,Espartaco venç exèrcits, té un fill i comercia amb uns pirates que el traeixen.


Final de la película: