dilluns, 16 de gener de 2012

La Literatura Llatina


La Literatura Llatina

-EL TEATRE LLATÍ:
Va a tenir l’origen en el culte religiós als deus campestres, que consistia en jocs s’escenificació. Alguns autors dramàtics llatins compongueren tragèdies i comèdies imitant temes i autors grecs; altres crearen drames d’assumpte, lloc i personatges itàlics.

Els autors més representatius pertanyen al primer grup:

-Plaute (255 – 184 a.C). Es el millor comediògraf llatí. El valor principal de les comèdies d’aquest autor és l’us enginyós i espontani que hi fa de la llengua. La comèdia mes famoses són la Comedia de l’olla, El soldat fanfarró i Amfitrió. Son comèdies d’embulic i es caracteritzen pel fet que l’assumpte, el lloc i els personatges son grecs. Estan escrites en vers, presenten parts liricomusicals i uns personatges-arquetip.

-Terenci (190-159 a.C). Terenci nomes ens ha deixat 6 comèdies. Les mes destacades són; Els germans, L’eunuc i La sogra. Són comèdies semblants a les de Plaute, però representen una descripció dels personatges mès acurada, un missatge educatiu i moral, i un llenguatge més delicat i menys vúlgar.

-Sèneca (4 a.C-65 d.C). Es el principal autor llatí de tragèdies, que compongué a imitació dels tràgics grecs. Les obres més notables són Hèrcules furiós, Medea i Èdip. El seu teatre es caracteritza fonamentalment per les escenes patètiques i les reflexions filosòfiques freqüents.

LA POESIA ÈPICA

Els primers poemes èpics escrits van constituir la primera manifestació de la literatura llatina.

-Virgil (70 – 19 a.C). Dedicà onze anys ala composició del seu gran poeta, l’Eneida, un encàrrec del’emperador August per exalçar els orígens de Roma i el seu propi llinatge.
Narra l’accidentat viatge de troià Enees pel Mediterrani, (de Troia fins Italia) per fundar una nova ciutat, que li havien promès els déus.

- Ovidi Es un altre poeta èpic notable. Va ser autor de les Metamorfosis, recopilació d’herois i de personatges mitològics que son transformats en animals, vegetals o constel·lacions.

LA POESIA LÍRICA I L’ELEGÍACA

La poesia lírica va assolir la plenitud a Roma al segle I a.C. Els poetes llatins més representatius d’aquest gènere són:

-Catul (87 – 52 a.C) Autor de 116 poemes sota el titul (Carmina). Hi destaquen els dedicats a explicar els diferents moments de la seva relació amorosa amb Lèsbia.

-Virgili (70 – 19 a.C) Va escriure les Bucòliques o Èplogues abans de L’Eneida, conjunt de 10 poemes de caire líric, en els quals els protagonistes són pastors que canten els seus amors i les seves desventures i dialoguen sobre qüestions socials, polítiques o amoroses.

- Horaci (65 – 8 a.C) El més gran dels poetes lírics llatins. Les seves obres líriques són els Epodes, poemes de caire líric i satíric, entre els quals hi ha el Beatus ille i les Odes, en les quals canta l’amor, l’amistad i la bona vida.

L’elegia llatina va sorgir a la segona meitat del segle I a.C, i es caracteritzà per tractar temes amorosos personals. Va ser Ovidi l’últim gran representant del gènere que expressa sentiments dolorosos davant de qualsevol circumstància penosa, cocnepte que s’ha mantingut fins l’actualitat.

- Ovidi (43 a.C – 17 d.C) Durant el seu exili a la costa occidental del mar Negre, al qual l’obligà l’emperador Octavi August per causes no prou conegudes, va escriure les Tristes, on intenta justificar els errors que l’havien portat a l’exili, i les Pòntiques, en les quals suplica el perdó de l’emperador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada