Bloc per col.laborar a l'optativa de Cultura Clàssica, per part dels alumnes de 3r. d'ESO. de l'IES Francesc Macià, de Cornellà.
dimecres, 25 de gener del 2012
CARACTERÍSTIQUES DE L'ART ROMA
dimecres, 18 de gener del 2012
Èdip, rei de Tebes
per alliberar-se quant va néixer el seu primer fill decidiren matar-lo. Però l'encarregat no gosar de fer-ho. Un pastor el va recollir i el lliurà al rei de Corint. Quant es va fer gran, va sentir rumors del seu origen i va decidir assegurar-se'n consultant l'oracle de Delfos.
De camí cap a Tebes, va trobar en un camí estret on discutien quatre persones una vella li va dir què s'apartes però no li va fer cas i la va matar sense saber que era el seu pare el rei Lai a l'entrada de Teves hi ha un monstre l'Esfinx, que devora tot aquell que no resol un enigma Èdip el va encertar i Esfinx va morir i a recompensa es va casar amb la reina i van tenir dos fills i dues filles.
Uns quants anys després va venir una horrible pesta i l'oracle va dir que desapareixia quan l'assassí de Lai fos descobert i expulsat del regne, jocasta és penjà i Èdip es va arencar els ulls
Una vil·la urbana
ELS ÀPATS
L'Ovidi
L'Ovidi va ser autor de les Metamorfosis, una recopilacio de llegendes d'herois i de personatges mitològics que acaben "transformats"en animals, vegetals o constel.acions.
EL VIRGILI
El virgili
Tàrraco
Tàrraco al final del segle III a.C els germans, Gneu i Publi Escipió muntaren un campament estable fortificat, que va ser l'embrió de Tàrraco. Més tard a l'any 45 a.C es van establir a prop dels licenciats de Juli cèsar
Jocs dels nens i les nenes
Eureka, eureka
Un dia, Arquimedes va anar a uns banys. Quan va entrar a la banyera es va adonar que el volum d'aigua que ell havia desallotjat era igual al volum del seu cos, que s'hi submergia. Endut per l'alegria d'aquest descobriment, va sortir de la banyera i se'n va anar corrents cap a casa, comunicant a crits, perquè ho sentís tothom, que havia trobar la resposta al problema que volia resoldre . "Eureka, eureka", cridava, que en grec vol dir "ho he trobar".
EL PERGAMÍ
la casa de camp(vil.la)
En els primers temps era igual que la de la ciutat,pero evoluciona molt.Hi havia dos tipus de vil.e:
a)la vil.a rústic, espècie de granja en les quals dependencies d'animals i de persones dividides en dos sectors,formaven part del mateix conjunt.
B)La vil.la urbana,destinada a casa de barjo de l'amo d'una hisenda. La dispocicio era semblant a la domus i es caracteritza per gran luxe.
dilluns, 16 de gener del 2012
Les etapes de la vida: del naixement a la mort
L'infantament d'un bebè es produïa a la pròpia casa amb ajuda d'alguna dona experta o d'un metge. Després del naixement, tant a Grècia com a Roma, el pare havia de reconèixer com a fill propi el rounat o bé repudiar-lo.
El bebè repudiat era deixat a la cruïlla o als afores de la ciutat.
RECONEIXEMENT DELS FILLS
L'acte de la legitimació del fill consistia a col·locar el bebè al terra, als peus del pare, davant del focde la llar. Si l'acceptava, el pare l'aixecava i el prenia als braços, en senyal de reconeixement; en cas contrari, ni tan sols el tocava. Després d'aquest rituals, se celebraven, de seguida o els dies següents, unes cerimónies religioses per purificar el nounat, confiar-lo als déus, penjar-li al coll uns amulets de protecció i assignar-li un nom. Al final s`oferia un banquet als familiars i amics, que feien regals al bebè.
-LA INFANTESA
En la primera part de la infantesa, els nens i les nenes restaven a l'anteció de la mare; però, a partir dels 7 anys, iniciaven la instrucció en alguna escola. Jogaven a a jocs amb pilotes, a la rotllana, amb baldufes, a tresen ralla, als ossets, a les bales, a parells i senars, a las nines...
-L'ADOLESCÈNCIA I LA JUVENTUD
Entre els grecs se simbolitzava el pas de la infantesa a l'adolèscencia entre els 12 o 13 anys i els nois consagraven als déus les joguines de la infantessa. Els nois romans, al voltant dels 15 - 17 anys es desprenien de la bulla i substitüien la toga praetexta, pròpia de la infantessa, per la toga virgilis, simbolitrzada com la entrada al mon dels adults.
Les noies gregues i romanes també celebraven aquests actes, però solien fer-ho la virgília del casament.
Fins als 18 -20 anys, els nois grecs i romans acostumaven a passar el temps formant-se en algun centre escolar i després s'incorporaven a l'exèrcit, on els espartans ja hi eren. Però en canvi la majoria de les noies, que hi havien estat preparades per les seves mares per ser mestresses i esposes,es casaven al voltant dels 15 anys.
-L'EDAT ADULTA
Per els nois grecs i romans, eren moments importants d'aquesta etapa l'arribada al matrimoni ( cap als 30 anys ) i l'estrena de la paternitat. En aquest temps, els homes lliures acostumaven a exercir diverses activitats: exèrcit, política, jurisprudència, comerç, artesania, indústria, agricultura, ramaderia... Les dones feien de mestresses de casa.
La Literatura Llatina
La Literatura Llatina
-EL TEATRE LLATÍ:
Va a tenir l’origen en el culte religiós als deus campestres, que consistia en jocs s’escenificació. Alguns autors dramàtics llatins compongueren tragèdies i comèdies imitant temes i autors grecs; altres crearen drames d’assumpte, lloc i personatges itàlics.
Els autors més representatius pertanyen al primer grup:
-Plaute (255 – 184 a.C). Es el millor comediògraf llatí. El valor principal de les comèdies d’aquest autor és l’us enginyós i espontani que hi fa de la llengua. La comèdia mes famoses són la Comedia de l’olla, El soldat fanfarró i Amfitrió. Son comèdies d’embulic i es caracteritzen pel fet que l’assumpte, el lloc i els personatges son grecs. Estan escrites en vers, presenten parts liricomusicals i uns personatges-arquetip.
-Terenci (190-159 a.C). Terenci nomes ens ha deixat 6 comèdies. Les mes destacades són; Els germans, L’eunuc i La sogra. Són comèdies semblants a les de Plaute, però representen una descripció dels personatges mès acurada, un missatge educatiu i moral, i un llenguatge més delicat i menys vúlgar.
-Sèneca (4 a.C-65 d.C). Es el principal autor llatí de tragèdies, que compongué a imitació dels tràgics grecs. Les obres més notables són Hèrcules furiós, Medea i Èdip. El seu teatre es caracteritza fonamentalment per les escenes patètiques i les reflexions filosòfiques freqüents.
LA POESIA ÈPICA
Els primers poemes èpics escrits van constituir la primera manifestació de la literatura llatina.
-Virgil (70 – 19 a.C). Dedicà onze anys ala composició del seu gran poeta, l’Eneida, un encàrrec del’emperador August per exalçar els orígens de Roma i el seu propi llinatge.
Narra l’accidentat viatge de troià Enees pel Mediterrani, (de Troia fins Italia) per fundar una nova ciutat, que li havien promès els déus.
- Ovidi Es un altre poeta èpic notable. Va ser autor de les Metamorfosis, recopilació d’herois i de personatges mitològics que son transformats en animals, vegetals o constel·lacions.
LA POESIA LÍRICA I L’ELEGÍACA
La poesia lírica va assolir la plenitud a Roma al segle I a.C. Els poetes llatins més representatius d’aquest gènere són:
-Catul (87 – 52 a.C) Autor de 116 poemes sota el titul (Carmina). Hi destaquen els dedicats a explicar els diferents moments de la seva relació amorosa amb Lèsbia.
-Virgili (70 – 19 a.C) Va escriure les Bucòliques o Èplogues abans de L’Eneida, conjunt de 10 poemes de caire líric, en els quals els protagonistes són pastors que canten els seus amors i les seves desventures i dialoguen sobre qüestions socials, polítiques o amoroses.
- Horaci (65 – 8 a.C) El més gran dels poetes lírics llatins. Les seves obres líriques són els Epodes, poemes de caire líric i satíric, entre els quals hi ha el Beatus ille i les Odes, en les quals canta l’amor, l’amistad i la bona vida.
L’elegia llatina va sorgir a la segona meitat del segle I a.C, i es caracteritzà per tractar temes amorosos personals. Va ser Ovidi l’últim gran representant del gènere que expressa sentiments dolorosos davant de qualsevol circumstància penosa, cocnepte que s’ha mantingut fins l’actualitat.
- Ovidi (43 a.C – 17 d.C) Durant el seu exili a la costa occidental del mar Negre, al qual l’obligà l’emperador Octavi August per causes no prou conegudes, va escriure les Tristes, on intenta justificar els errors que l’havien portat a l’exili, i les Pòntiques, en les quals suplica el perdó de l’emperador.
Les festes a Grècia
En la majoria de les festes es feien processons, competicions ( gimnàstiques, musicals, literàries ) sacrificis amb banquet ritual. Aquests repartiments eren d'una manera de socialitzar els expedents econòmics acumulats per l'estat. Amb ells s'intenta cohesionar el grup de ciutadans i el cap receptor no es sentís deutor de ningú.
La festa més comú és el panatenees a Atenes s'organizavaven cada any al mes de Maig, en honor de la seva patrona, la deessa Atena. Una altre festa al mes de Juliol les Grans Panatenees destacava la processó de l'ofrena del pèplum en la qual participava tota la ciutat. En la processó els nois portaven a l'altar d' Atena Polies, a l'Acròpolis, els animals eren sacrificats.
L'EDUCACIÓ ESPARTA
.ESPARTA:
Homero
Homero (en griego antiguo Ὅμηρος Hómēros; c. siglo VIII a. C.) es el nombre dado al poeta y rapsoda griego antiguo al que tradicionalmente se le atribuye la autoría de las principales poesías épicas griegas — la Ilíada y la Odisea—. Desde el periodo helenístico se ha cuestionado si el autor de ambas obras épicas fue la misma persona; sin embargo, anteriormente no sólo no existían estas dudas sino que la Ilíada y la Odisea eran considerados relatos históricos reales.
Homero y su importancia
La épica homérica era tan apreciada entre los griegos que fue la herramienta de enseñanza utilizada entre ellos. Además sus versos eran memorizados y repetidos constantemente aunque la gente fuera iletrada, por ello fueron muy conocidos en casi todas las etapas de la historia griega desde la composición de los poemas. La influencia que tuvieron, por su importancia, en otros géneros literarios contemporáneos o posteriores es fácilmente rastreable en la lírica y el teatro griegos.