Astérix i obelix:

René Goscini

Albert Uderzo

Astérix el Gal, es una serie d'historietes comiques creades per René Goscini (Guió) i Albert Uderzo (dibuix). Va aparèixer per primera vegada el 29 d'octubre al 1959. Actualment hi esta traduïda al una gran multitud d'idiomes i hi és disponible a un munt de països, lo que la fa l'historieta francesa més popular del món. Astérix i Obelix està creat per a totes les edats; Tan com als nens els hi agrada tant les baralles i altres gags, als adults els hi agrada més, les escultures, els    jocs de paraules,...
Argument:

Astérix viu al voltant de l'any 50 a.C. a una aldea fictícia al nord-est de la Galia, l'unica part que encara no ha sigut conquerida per Juli César, també personatje de la serie. La aldea és rodejada i vigilada per quatre campaments Romàns: Babaórum, Láudanum, Aquarium i Petibónum. El que fa recordar a la molt clàssica frase, que surt abans de cada capítol:
Estem a l'any 50 a.C. Tota la Galia està invaïda per els romans. Tota?, NO!, encara hi ha una petita aldea poblada per irreductibles gals que encara resisteixen i sempre a l'invasor...
La gran resisténcia dels gals es debuda a una poció màgica feta per el druida Panoramix. La trama de la majoria d'historietes còmiques va de que els romans traten de robar la pócima o al druïda, o volen invair el poble amb estratégies, etc...

Rastres còmics:


Astérix i obelix esta repleta de rasgs còmics, basats en esteriotips de les nacións Europees contemporànies, per exemple:
-Al cómic: ''Astérix i els godos'', surten els godos representats com gent molt militarizada i regimentada
-Al cómic ''Astérix en Bélgica'' Entran els belgues en escena, els cuals tenen una forta al.lusió per les patates
-Els Anglesos són mostrats com educats, beguent aigua calenta o cervesa tíbia. (En aquest cómic d'astérix, gràcies a Astérix, va portar el té a els anglesos). I també hi han bromes referides al menjar anglés i el seu mal sabor
- Espanya és el pais barat del sur on la gent del nord va de vacances (i demanen de menjar el mateix que a les seves cases). Entre altres tópics al flamenc, als toros o a l'oli d'oliva
-Els grecs: Són representats com gent amb cases i families enormes