Numància (llatí Numantia) fou una ciutat d'Hispània capital dels arevacs(Plini la situa al país dels pelèndons, però tots els altres autors la situen al dels arevacs, un poble de la Tarraconense). Era a la via entre Asturica iCaesaraugusta.
Fou assetjada (143-133 aC) i destruïda per Escipió Emilià i els habitants van morir de fam o es van suïcidar abans de retre's. Els qui es van rendir foren venuts com a esclaus i 50 van ser portats a Roma per participar al triomf de l'Africà (132 aC).
La ciutat restà dos cents anys despoblada.
Les restes de la ciutat es situen a 7 km al nord de la moderna Sòria, dintre del municipi de Garray.
| Numància | |
|---|---|
Carrer de la Numància romana, amb una de les domus del barri sud
| |
| Nom llatí | Numantia |
| Localització | Garray (Soria) |
| País | Espanya |
| Coordenades | |
| Període | 3000aC- segle IVdC |
| Gestor | Junta de Castella i Lleó |
La principal font de dades sobre l'antiga vida a Numància prové de l'arqueologia, ja que gairebé no subsisteixen restes escrites sobre la vida quotidiana dels seus habitants.
La ubicació geogràfica de la ciutat celtíbera es situa al Turó de la Muela de Garray, un punt estratègic delimitat per les muntanyes del Sistema Ibèric, des del Pico d'Urbion fins el Moncayo, i rodejant per les fosses del riu Duero i el seu afluent, el riu Merdanxo. La seva superfície pot haver arribat a les vuit hectàrees.
La seva primera ocupació data del calcolític, a principis de l'Edat del Bronze (entre el 1800-1700 aC). Perduraria un assentament de la cultura castrenya de l'Edat del Ferro fins el segle VI aC.
Després d'esser arrasada per Roma, la ciutat no va estar molt de temps sense ser ocupada, trobant-se restes de poblament pertanyents al segle I aC. Aquesta època es caracteritza per un urbanisme bastant regular, tot i que sense grans edificis públics. En el segle III comença la seva decadència (tot i que s'han trobat restes romanes del segle IV).
En l'actualitat, Numància és un jaciment arqueològic de la província de Soria, declarat Bé d'Interès Culturalincoat des del 25 d'agost de 1882 i declarat el 29 d'agost de 1882.
Aquest jaciment és excavat en l'actualitat, per un grup d'arqueòlegs de la Universitat Complutense de Madrid, mitjançant fons de la Junta de Castella i Lleó. Cada estiu es realitza una campanya al jaciment que dura els mesos de juliol i agost, i posteriorment, les restes arqueològiques són analitzades en els laboratoris d'aquesta universitat.
Des del 2003 es realitzen els treballs d'excavació a la mansana XXIII. El projecte actual pretén desvetllar els dubtes arqueològics existents al jaciment, al voltant dels espais domèstics, ja que les altres illes van ser excavades per Schulten, Melida, Taracena i altres arqueòlegs de finals del segle XIX i principis del segle XX, els quals no usaven metodologia arqueològica de documentació exhaustiva de localització i identificació dels espais.
_01.jpg)
Vas d'argila pintada del segle II o I aC trobat a Numància.
Reconstrucció d'un habitatge celtibèric a Numància
Reconstrucció actual de les muralles de Numància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada