JULI CÈSAR

Durant el final de la República romana, aquest dictador, general i historiador va destacar com
una de les principals personalitats dins l'àmbit polític i militar. Sota el seu comandament
es van conquistar els territoris de la Gàl·lia (campanya sobre la qual va escriure un llibre), es va intervenir
en la situació d'Egipte (on va conèixer a Cleòpatra) i es van dur a terme certes reformes
que van estabilitzar tot el món mediterrani.

LA SEVA VIDA:

Gai Juli Cèsar (Caius Iulius Caesar, 100-44 a.C.) va nèixer dins una famíla patrícia de la gens Júlia, una de les més antigues de Roma. Nebot de Màrius, va protagonitzar el darrer període de la república: va tenir una fulgurant carrera política i va obtenir innombrables victòries militars per expandir els dominis de Roma i per assolir un poder personal a Roma proper al d'un monarca fins que va ser assassinat. D'altra banda els seus discursos, avui perduts, i la narració de les seves pròpies campanyes militars, escrita per ell mateix, en fan un dels prosistes més destacats de la literatura llatina.

JULI CÈSAR: un estràteg:

Al comandament del seu exèrcit va estendre el territori governat per Roma. Va conquistar les terres de França i del nord d'Itàlia, establint el poder romà al centre i el nord d'Europa, l'oest del riu Rin També va dirigir expedicions a Britània (actual Anglaterra), a Egipte i a Àsia Menor.
La seva gran conquesta: la Gàl·lia
Nomenat procònsol de la Gàl·lia, es va encarregar del govern d'aquesta província, territori on durant diversos anys va desenvolupar campanyes de conquesta que van arribar més enllà dels Alps. Finalment va derrotar als gals en Alesia i el seu cap, Vercingétorix, va ser executat a Roma.

EL SEU LLEGAT:

Cayo Julio César va emprendre reformes a les províncies: eliminar el sistema d'impostos existent, va patrocinar l'establiment de colònies de veterans i va ampliar la consideració de ciutadania romana . A més, va reorganitzar les assemblees i va augmentar el nombre de senadors. En 46 aC va adoptar el calendari de 365 dies amb any de traspàs, que afegia el nom del mes de juliol en honor seu. En el seu temps també es van realitzar grans obres públiques com el Fòrum, carreteres ..

CLEOPATRA I EGIPTE:

 Juli Cèsar va visitar Egipte, on es va convertir en l’amant de la reina Cleopatra VII, a la que va ajudar des de el seu exili en Siria a cinquistar Alexandria, de manera que recuperaria el poder de el seu germà Tolomeo XIII que había agafat el control del govern.

LA SEVA CRONOLOGIA:

Julio, 100 aC: Neix a Roma.
82 aC: Escapa de les persecucions de Sila.
81/79 aC: Servei militar a Àsia i Cilicia.
Anys 70 aC: Carrera com advocat
69 aC: Qüestor a Hispània Ulterior.
65 aC: Edil curul.
63 aC: Electe pontifex maximus i pretor urbà; conspiració de Catilina.
59 aC: Cònsol per primer cop; inici del primer triumvirat.
58 aC: Comença la campanya a les Gàl · lies.
54 aC: Mort de Julia.
53 aC: Mort de Craso: fi del triumvirat.
52 aC: Batalla d'Alesia.
50 aC: Travessa el Rubicó, s'inicia la guerra civil.
48 aC: Derrota a Pompeyo a Grècia; es converteix en dictador i cònsol per segona vegada.
47 aC: Campanya a Egipte, coneix a Cleòpatra.
46 aC: Derrota a Cató i a Metel Escipió en el nord d'Àfrica; cònsol per tercera vegada.
45 aC: Derrota la última oposició en Munda. Torna a Roma, cònsol per quarta vegada.
44 aC: Febrer, refusa la diadema oferta per Marc Antoni. 15 de març, mor.


Linea temporal més completa:https://docs.google.com/document/d/1vUR7xGS87lXiUOpHPSTwJb8Ktv8Y8HzSPLzBHxz_sGM/edit

LES GRANS CAMPANYES DE JULI CÈSAR: