dimecres, 21 de març del 2012

EL PARE I LA MARE A ROMA


EL PATER FAMILIAS

 El cap de la família o pater familias té la patria potestas, el poder absolut sobre totes les possessions i membres de la família: l'esposa, els fills i els esclaus. Era l'únic que podia disposar del patrimoni familiar i tenia el dret d'exposar els fills i el dret de vida o mort sobre ells.
Així doncs, malgrat que un fill mascle esdevé major d'edat i ciutadà quan deixa la toga viril i, després de casat, viu, si pot, a la seva pròpia casa, tot i així segueix sota la tutela del seu pare, a no ser que sigui orfe o hagi estat emancipat. Fins a la mort del seu pare depèn d'aquest per a tot: tot el que guanya pertany al seu pare i no disposa lliurement de més diners que els del peculi, un capital assignat pel pare. No pot ni tan sols tancar un contracte sense el consentiment patern i fins pot ser condemnat a mort pel seu pare. En conseqüència difícilment podia fer negocis o carrera política si el seu pare no li proporcionava el suport econòmic necessari.

LA MATER FAMILIAS O MATRONA


La matrona tenia un lloc important a la família romana: era al costat del marit, que sovint n'acceptava consells, i com a domina era respectada i obeïda per esclaus i fills. El pater familias de vegades confiava la direcció de la casa a la seva muller, si considerava que n'era digna. Enfront de la dona grega, la romana era força més lliure: acompanyava el marit a recepcions i banquets i podia sortir de casa sense restriccions, de compres o de visites, sempre que anés envoltada de servents i un vigilant per protegir la seva reputació. Tenia cura de la casa, teixia i filava, però les feines més feixugues eren reservades per als esclaus i les esclaves.
Fresc que representa una dona preparant un perfum.
La dona no era jurídicament independent, sinó que solia estar sota la tutela d'un home, primer del pare, i un cop casada (uxor) podia restar en la potestat del pare o passar a la del marit, i, si moria el pare o el marit, se li designava com a tutor un familiar -el germà, el cunyat o fins i tot el fill- o un home escollit per ella. Com que sovint les dones vivien separades del tutor i com que amb freqüència podien triar-lo, moltes gaudien, de fet, d'una gran llibertat. Amb el temps la tutela de les dones aniria desapareixent, a mesura que es produïa una emancipació de les dones casades afavorida per diversos factors: l'extensió del matrimoni sine manu, la possibilitat legal per a les dones d'heretar de la família paterna i del marit i les contínues guerres internes i externes dels dos darrers segles de la república, a causa de les quals els combatents deixaven a les mans de les mullers la gestió de les seves propietats o, si morien, les hi deixaven en herència.
Matrona asseguda, fresc de Pompeia, Museo Nazionale, Nàpols.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada