Policlet:

Dorífor de Policlet

petita mostra del cànon de Policlet.
El cap tenia que ser la 7a part del cos

Policlet, va ser un dels escultors grecs més importants del món antic. El seu cànon es un tractat de la proporció del cos de com segon ell tindria que ser el cos d'un home, per ser perfecte. Va utilitzar les matemàtiques per aplicar-les al seu cànon, per fer les mesures de totes les parts del  cos. Policlet va ser famós sobretot per les seves escultures de deus i atletes realizades en bronze, apart de la enorme escultura de la deesa Hera, destinada al culte del Hereo de Argos

Diadumen de Policlet

ELS DÉUS GRECS Y ROMANS

GRECS	ROMANS	DÉU DE…	SÍMBOL	IMATGE
Zeus	Júpiter	Poder suprem	Àliga,ceptre,raig
Hera	Juno	Matrimoni	Gall dindi
Atena	Minerva	Intel·ligència	Òliba, olivera
Apol·lo	Apol·lo	Sol, arts	Arc, lira
Àrtemis	Diana	Caça, lluna	Cérvola, arc, lluna
Hermes	Mercuri	Comerç	Ales, cacuceu
Hefest	Vulcà	Foc	Enclusa, martell
Hestia	Vesta	Llar	Foc, flama
Ares	Mart	Guerra	Casc, armes
Afrodita	Venus	Amor, bellesa	Colom
Demèter	Ceres	Terra	Garba, falç
Posidó	Neptú	Mar	Trident, cavall
Dionís	Bacus	Vi, teatre	Pàmpols, copa, màscara

JULI CÈSAR

Durant el final de la República romana, aquest dictador, general i historiador va destacar com
una de les principals personalitats dins l'àmbit polític i militar. Sota el seu comandament
es van conquistar els territoris de la Gàl·lia (campanya sobre la qual va escriure un llibre), es va intervenir
en la situació d'Egipte (on va conèixer a Cleòpatra) i es van dur a terme certes reformes
que van estabilitzar tot el món mediterrani.

LA SEVA VIDA:

Gai Juli Cèsar (Caius Iulius Caesar, 100-44 a.C.) va nèixer dins una famíla patrícia de la gens Júlia, una de les més antigues de Roma. Nebot de Màrius, va protagonitzar el darrer període de la república: va tenir una fulgurant carrera política i va obtenir innombrables victòries militars per expandir els dominis de Roma i per assolir un poder personal a Roma proper al d'un monarca fins que va ser assassinat. D'altra banda els seus discursos, avui perduts, i la narració de les seves pròpies campanyes militars, escrita per ell mateix, en fan un dels prosistes més destacats de la literatura llatina.

JULI CÈSAR: un estràteg:

Al comandament del seu exèrcit va estendre el territori governat per Roma. Va conquistar les terres de França i del nord d'Itàlia, establint el poder romà al centre i el nord d'Europa, l'oest del riu Rin També va dirigir expedicions a Britània (actual Anglaterra), a Egipte i a Àsia Menor.
La seva gran conquesta: la Gàl·lia
Nomenat procònsol de la Gàl·lia, es va encarregar del govern d'aquesta província, territori on durant diversos anys va desenvolupar campanyes de conquesta que van arribar més enllà dels Alps. Finalment va derrotar als gals en Alesia i el seu cap, Vercingétorix, va ser executat a Roma.

EL SEU LLEGAT:

Cayo Julio César va emprendre reformes a les províncies: eliminar el sistema d'impostos existent, va patrocinar l'establiment de colònies de veterans i va ampliar la consideració de ciutadania romana . A més, va reorganitzar les assemblees i va augmentar el nombre de senadors. En 46 aC va adoptar el calendari de 365 dies amb any de traspàs, que afegia el nom del mes de juliol en honor seu. En el seu temps també es van realitzar grans obres públiques com el Fòrum, carreteres ..

CLEOPATRA I EGIPTE:

 Juli Cèsar va visitar Egipte, on es va convertir en l’amant de la reina Cleopatra VII, a la que va ajudar des de el seu exili en Siria a cinquistar Alexandria, de manera que recuperaria el poder de el seu germà Tolomeo XIII que había agafat el control del govern.

LA SEVA CRONOLOGIA:

Julio, 100 aC: Neix a Roma.
82 aC: Escapa de les persecucions de Sila.
81/79 aC: Servei militar a Àsia i Cilicia.
Anys 70 aC: Carrera com advocat
69 aC: Qüestor a Hispània Ulterior.
65 aC: Edil curul.
63 aC: Electe pontifex maximus i pretor urbà; conspiració de Catilina.
59 aC: Cònsol per primer cop; inici del primer triumvirat.
58 aC: Comença la campanya a les Gàl · lies.
54 aC: Mort de Julia.
53 aC: Mort de Craso: fi del triumvirat.
52 aC: Batalla d'Alesia.
50 aC: Travessa el Rubicó, s'inicia la guerra civil.
48 aC: Derrota a Pompeyo a Grècia; es converteix en dictador i cònsol per segona vegada.
47 aC: Campanya a Egipte, coneix a Cleòpatra.
46 aC: Derrota a Cató i a Metel Escipió en el nord d'Àfrica; cònsol per tercera vegada.
45 aC: Derrota la última oposició en Munda. Torna a Roma, cònsol per quarta vegada.
44 aC: Febrer, refusa la diadema oferta per Marc Antoni. 15 de març, mor.


Linea temporal més completa:https://docs.google.com/document/d/1vUR7xGS87lXiUOpHPSTwJb8Ktv8Y8HzSPLzBHxz_sGM/edit

LES GRANS CAMPANYES DE JULI CÈSAR:

Helena de Troia

Helena de Troya . Hija de Leda y Tindáreo rey de Esparta, según la versión más común de la leyenda, en realidad Helena fue concebida por Zeus, quien se unió a Leda bajo la figura de un cisne.
Cuando su padre decidió casarla acudieron una multitud de pretendientes y la casó con Melenao, de quien tuvo un hijo, a Hermíone. Como consecuencia del célebre juicios de las diosas, Helena fue raptada por el príncipe Troyano París. Entonces Melenao reunió un numeroso ejercito que asedió a Troya durante diez años. Tomada la ciudad, Melenao llevó a su esposa de regreso a Esparta, donde ambos continuaron reinaldo. Helena adquirió rango inmortal por ser hija de Zeus.

EL PARE I LA MARE A ROMA

EL PATER FAMILIAS  El cap de la família o pater familias té la patria potestas, el poder absolut sobre totes les possessions i membres de la família: l'esposa, els fills i els esclaus. Era l'únic que podia disposar del patrimoni familiar i tenia el dret d'exposar els fills i el dret de vida o mort sobre ells. Així doncs, malgrat que un fill mascle esdevé major d'edat i ciutadà quan deixa la toga viril i, després de casat, viu, si pot, a la seva pròpia casa, tot i així segueix sota la tutela del seu pare, a no ser que sigui orfe o hagi estat emancipat. Fins a la mort del seu pare depèn d'aquest per a tot: tot el que guanya pertany al seu pare i no disposa lliurement de més diners que els del peculi, un capital assignat pel pare. No pot ni tan sols tancar un contracte sense el consentiment patern i fins pot ser condemnat a mort pel seu pare. En conseqüència difícilment podia fer negocis o carrera política si el seu pare no li proporcionava el suport econòmic necessari. LA MATER FAMILIAS O MATRONA La matrona tenia un lloc important a la família romana: era al costat del marit, que sovint n'acceptava consells, i com a domina era respectada i obeïda per esclaus i fills. El pater familias de vegades confiava la direcció de la casa a la seva muller, si considerava que n'era digna. Enfront de la dona grega, la romana era força més lliure: acompanyava el marit a recepcions i banquets i podia sortir de casa sense restriccions, de compres o de visites, sempre que anés envoltada de servents i un vigilant per protegir la seva reputació. Tenia cura de la casa, teixia i filava, però les feines més feixugues eren reservades per als esclaus i les esclaves. Fresc que representa una dona preparant un perfum. La dona no era jurídicament independent, sinó que solia estar sota la tutela d'un home, primer del pare, i un cop casada (uxor) podia restar en la potestat del pare o passar a la del marit, i, si moria el pare o el marit, se li designava com a tutor un familiar -el germà, el cunyat o fins i tot el fill- o un home escollit per ella. Com que sovint les dones vivien separades del tutor i com que amb freqüència podien triar-lo, moltes gaudien, de fet, d'una gran llibertat. Amb el temps la tutela de les dones aniria desapareixent, a mesura que es produïa una emancipació de les dones casades afavorida per diversos factors: l'extensió del matrimoni sine manu, la possibilitat legal per a les dones d'heretar de la família paterna i del marit i les contínues guerres internes i externes dels dos darrers segles de la república, a causa de les quals els combatents deixaven a les mans de les mullers la gestió de les seves propietats o, si morien, les hi deixaven en herència. Matrona asseguda, fresc de Pompeia, Museo Nazionale, Nàpols.