Aquil·les

Fill de la Deessa Telis i de peleu, rei de tessàlia. Quant va néixer la seva mare el va submergir a l'aigua de  la llacuna Estígia  que feia invulnerable a qui s'hi submergia.

Va ser un dels cabdills principals de la guerra de Troia amb l'ajuda d'Atena va aconsegir matar Hèctor fill del rei de troià del qual es venjà arrossegant-lo amb el seu carro al voltant de Troia.

Aquil·les va morir al camp de batalla al costat de Troia ferit al taló per una fletxa de Paris, el raptor d'Helena.

és protagonista de la Ilíada d'Homer.

Empúries

Empòrion [Empúries] és una fundació dels massaliotes [habitants de Massàlia, l'actual Marsella] i es troba situada a una distància d'uns 200 estadis [40Km] dels Pirineus i dels límits entre Ibèria i la Cèltia. Aquesta terra també és fèrtil i té bons ports. Aquí hi ha també Rhode [Roses], petita factoria dels emporiants, malgrat que, segons alguns, va ser fundació dels rodis [habitants de l'illa de Rodes]. Aquí, com a Empòrion, es venera Àrtemis Efèsia.

Odiseo o Ulises

Va ser un dels herois llegendaris griegos.Era rei d'Ítaca, una deles actuals illes Jòniques, situada davant de la costa occidentalde Grècia. Fill de Laertes i Anticlea en l'Odissea, o en relatsposteriors, de Sísif i Anticlea. Era marit de Penélope, pare de Telèmac i germà major de Ctímene, que van patir esperantdurant vint anys: deu d'ells els havia passat lluitant en la guerrade Troia i els altres deu intentant tornar a Ítaca amb una sèrie de problemes i obstacles que va tenir d'afrontar.

Col · laboració d'Ulisses en la Guerra de Troia

  
Quan és reclutaven homes per anar a Troia, Agamèmnon i Palamedes van anar-lo a buscar però ell no va voler acompanyar-los. Finalment, Despres d'una argúcia amb el seu fill Telèmac,fou obligatòria a anar a la guerra de Troia amb els Sevestropes.
Va participar a la guerra lluitant Amb els aqueus i contra Elstroians.  
Va acompanyar Aquil · les en diferents expedicions a 

ciutats veïnes de Troia. Durant el setge, va enemistar-sefortament amb Palamedes d'Eubea, l'altre geni de l'expedició. Odisseu va inventar-se una estratagema Amb la qual és vaacusar de traïció a Palamedes i fou executat.  


També és va baralla amb el gran Ajax per l'armadura d'Aquil · les.



De Troia a Ítaca

Odisseu va passar vint anys fora d'Ítaca: els deu que va durar la guerra de Troia i altres deuanys que van transcórrer des de la fi de la guerra fins a la seva arribada a Ítaca.

Després partir de Troia, va iniciar el viatge de tornada ancorant al país dels cicones on van saquejar a la ciutat i es van portar dones i bénscom a botí. A continuació va estar al país dels Lotófags. Després va estar a la illa dels Cíclopes, on es va atreure la còlera de Posidódesprés de deixar cec al fill d'aquest déu,Polifem, qui es va menjar a alguns dels seuscompanys. A continuació va arribar a la illa de Èol, al país dels Lestrígons i l'illa de Circe. Va realitzar una evocació dels morts al país delsCimerios, on va arribar a conversar amb lesànimes de la seva mare Anticlea, Hèracles,Agamèmnon i Aquil · les, entre d'altres, i ambl'endeví cec Tiresias qui li va assenyalar la perillosa ruta que havia de prendre per retornara Ítaca. Va passar al costat de l'illa de lesSirenes i va travessar el perillós estret entre Escila i Caribdis. Després d'haver perdut a tots els seus companys, que, tot i l'advertiment de Tiresias, van menjar les vaques que pertanyienal déu Hèlios i van ser morts en l'oceà per Zeus, va ser quan va arribar a la illa de Calipso,on va romandre amb ella durant diversos anys.

  

Ja a Ítaca, comprova que el seu palau es troba envaït per unnombrós grup de pretendents que tractaven de casar-se amb la seva esposa Penèlope i mentre consumien els béns del palau.Odisseu accedeix al palau disfressat de captaire i amb ajuda del seu fill Telèmac i del vell porquerol Eumeu i del bover Filetiomata a tots els pretendents, que són fills de les millors famílies d'Ítaca.

El deu Janus

Janus fou el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases. Apareix representat amb dues cares: una que mira endavant i l'altra enrere. Al seu honor es va dedicar el primer mes de l'any: gener. Porta una clau perquè és el guardià de les portes i a vegades els nombres de 365 a les mans, per recordar l'any que ell


de jove i de vell, un mirant endavant i l'altra enrera. Per extensió , és el déu de tot lo que s'obre i es tanca, del principi i del fi, per tant, del passat i del futur.
Janus va alliberar Roma dels sabins-que havien entrat a la ciutat d'amagat per matar els romans fent botar de ka roca un torrent d'aigua bullent

Les IlIes Afortunades

LES CANÀRIES,LES ILLES AFORTUNADES DE LA MITOLOGIA:

En l'Antiguitat clàssica, les illes es situaven a l'oceà Atlàntic, a prop de les illes Canàries.

Per als grecs antics , els confins de la Terra , a l'Occident eren marcats per l'Oceà i per les columnes d'Hèrcules,que estan a banda i de l'estret de Gibraltar.

Però, segons la tradició mítica i els escriptors clàssics , travessant l'Oceà tenebrós , encara hi havia unes illes paradisíaques que també descrivien amb els noms d'illes dels Benaurats , L'atlàntida , Camps Elisis o Jardí de les Hespèreides , i els atribuïen moltes de les qualitats mediambientals, climàtiques i topogràfiques pròpies de les illes Canàries.

Les Illes Afortunades , també anomenades Illes de la Benedicció ( makarôn nêsoi ), eren en les llegendes clàssiques el meravellós paradís on els mortals que ho mereixien eren rebuts pels déus.

Els romans les esmenten el 82 aC quan Sertori, després de la guerra civil, va estar a Gades i va trobar algun mariner que retornava de les illes, que va dir que eren dues separades per un estret, de clima esplèndid i llunyanes de la costa de l'Àfrica (uns 1.500 o 2.000 km, el que era una exageració), on plovia poc, refrescava pels vents de l'oest, i produïen el menjar espontàniament per nodrir als seus indolents habitants; la temperatura era agradable tot l'any. Sertori va decidir apoderar-se de les illes però els seus pirates cilicis van preferir el saqueig en zones més conegudes i va haver de desistir.

Tot i així alguns romans les van visitar o van escoltar relats i apareixen en alguns escrits i fins i tot es donen els noms de cada illa en el que els autors divergeixen tant en nombre com en la seva denominació. La següent llista marca els noms dels tres autors romans que les esmenten i el seu nom actual. Sebosus només esmenta quatre illes més la de Madeira; i Juba i Claudi Ptolemeu sis més la de Madeira.

Sebosus esmenta Junonia (Madeira), Planaria, Convallis, Capraria i Pluvialia (Gran Canària,Tenerife,La Gomera,i el Hierro)

Juba esmenta Purpurariae (Madeira) Junonia Minor, Junonia, Canària, Nivaria, Capraria i Ombrios (Lanzarote,Fuerteventura , Gran Canària, Tenerife, La Gomera i El Hierro).

I Ptolemeu Heras Autolala (Madeira), Aprositos, Heras, Kanaria, Pintonaria (Kentouria), Kaspeiri i Plouïtala (Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canària, Tenerife, La Gomera i El Hierro)

L'illa de La Palma no es esmentada per cap dels tres. L'illa de la Gran Canària diu Ptolomeu que portava aquest nom pel gran nombre de gossos (cani) que hi havia.

El procediment judicial a Grècia

Les causes podien ser privades o públiques. Quan s'havien lesionat interessos particulars, únicament podia presentar la denúncia la persona perjudicada o el seu representant legal;en les causes públiques, qualsevol ciutadà podia fer-ho.

Si el magistrat acceptava la denúncia, ja es podia establir el dia de la instrucció del procés. Després, es consignaven les proves. Tot seguit els arconts decidien els jutges i el dia de l'audiència.

En arribar la data, es reunien a la sala el president, els advocats, el secretari, l'escrivà i els jutges o dicastes, a més de les dues par.ts litigants. També ocupaven l'estrada policies i un herald. A l'alba s'obria la sessió

La casa Romana

La casa primitiva romana tenia una sola planta,de forma rectangular i una sola habitació,l'atri,lloc on la família feia la vida,i fins i tot hi dormía.

la casa romana

La jornada d'un atenès

Durant l'any, el ciutadà atenès es llevava abans de fer-se clar es rentava, es vestia i prenia el  esmorzar i s'incorporava per treballar els esclaus començaven aleshores les seves tasques.

El ciutadà ric, en canvi se n'anava cap a la plaça pública o àgora per fer la compra i l'acompanyava l'esclau, la compra era responsabilitat dels homes perquè esta malt vist què les dones compressin els senyors s'en anaven a ocupar-se de les obigacions polítiques o judicial.

Al migdia, l'àgora acostumava a vessar de gent, i aleshores s'aturava l'activitat comercial.

A la tarda es tornava casa per  fer l'apat els dies de festes solia anar de als actes de culte i als espectacles: teatre, concert o danses   

L'arbre Genealògic dels Déus Gecs

La mitologia grega és un conjunt de llegendes que provenen de la religió d'aquesta antiga civilització de la Mediterrània oriental. Els grecs, encara que no practiquessin la religió de la manera que avui es coneix oficialment, coneixien aquestes històries, les quals feien part del seu patrimoni cultural.

Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa allò sagrat.

Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.

 

1. Zeus: déu suprem de l'Olimp, el seu regne és el cel (identificat amb el romà Júpiter).
2. Hera: esposa i germana de Zeus, deessa del matrimoni (identificada amb la romana Juno).
3. Posidó: germà de Zeus, déu del mar (identificat amb el romà Neptú).
4. Demèter: germana de Zeus, deessa de l'agricultura (identificada amb la romana Ceres).
5. Hestia: germana de Zeus, deessa de la llar (identificada amb la romana Vesta)
6. Atena: filla de Zeus, deessa de les arts i de la guerra i de la inteligència (identificada amb la romana Minerva).
7. Apol·lo: fill de Zeus, déu de la llum, la música i de la medicina (sense equivalent romà).
8. Àrtemis: filla de Zeus i germana d'Apol·lo, deessa de la caça (identificada amb la romana Diana).
9. Afrodita: deessa de l'amor i de la bellesa, nascuda de l'escuma marina (identificada amb la romana Venus).
10. Hefest: fill d'Hera, déu del foc i de l'artesania (identifit amb el romà Vulcà).
11. Ares: fill de Zeus, déu de la guerra (identificat amb el romà Mart).

La gent matina per anar a treballar

Amb el cant del gall, tothom es lleva per anar a la feina: els ferrers, els terrissaires, els guarnicioners, els sabaters, els banyadors, els traficants de farina, els torners de lires i fabricants d'escuts; es calcen i surten de casa encara de fosc.

LA VIDA QUOTIDIANA A ATENES

EL VESTIT:

Constava de dues peces essencials:una túnica de

lli (el khitón)i una capa per abrigar-se (l' himàtion).

Les dones feia servir preferentment una túnica (també anomenada khitón)

cenyida amb cinturó.Damunt hi

a les espatlles amb agulles.

Com a calçat utilitzaven sandàlies de cuir i duien barret per

protegir-se del so.

Aristòtil

Va ser un Filòsof Grec se'l considera un  dels grans pensadors de la humanitat el seu pensament era lògic naturalista i ètic va dominar el coneixement de la filosofia i biologia, les matemàtiques fins la psicologia va estudiar: anatomia, astronomia, economia, embriologia, geografia, geologia,  meteorologia, física, i zoologia.

Pensament i Obra:
el cosmos és finit,ordenat,esfèric,ple, geocèntric. dividit en dues regions: el cel formada per dues esferes concèntriques, d'èter, matèria, incorruptible i amb moviment circular. i la terra quieta al mig de l'univers formada per terra, aigua, aire i foc en moviment lineal i la matèria és corruptible 

L'ètica: L'home busca la felicitat.

la Metafísica: és la ciència de l'ésser és a dir considera la realitat i les coses en allò que totes tenen en comú

categories: substància, quantitat, qualitat, relació, lloc, temps, posició, possessió, acció i passió

Plató

Un filòsof d'immensa influència en la Grècia clàssica. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil. En comparació amb altres socràtics, és anomenat el socràtic major. El seu treball més important va ser La República (Grec Politeia, 'ciutat') en el qual subratlla la seva visió d'un estat "ideal". També va escriure Lleis i diversos diàlegs que tenen com a figura central el personatge de Sòcrates.

En els diàlegs del Timeu i el Críties, es narra la "història veritable" o alétheia -segons les seues pròpies paraules- de la civilització Atlant i de l'Illa Atlantis o Atlàntida. En el Timeu esmenta també el que ara coneixem com els sòlids platònics.

Plató es una figura rellevant del pensament de tots els temps. La seva influència en la filosofia posterior ha estat substancial. Va ser el creador del diàleg filosòfic.

Origen i Expansió del Llatí

·Va sorgir com a dialecte parlat per les tribus indoeuropees que van colonitzar pels volts de l’any 1000 a.C, a una regió del Centre d’Italia.
Entre els s.III a.C i II d.C es va conventir en la major llengua habitual de l’Europa Occidental va sorgir com a dialecte parlat per les tribus indoeuropees que van colonitzar pels volts de l’any 1000 a.C, a una regió del Centre d’Italia.
Entre els s.III a.C i II d.C es va conventir en la major llengua habitual de l’Europa Occidental


Períodes de la Llengua Llatina

·Es distingeixen en quatre períodes:

1. El llati arcaic: Comença amb l’aparició dels primers textos escrits(s.VI – II a.C)

2.El llatí clàssic: Es l’edat en la que es parla i s’escriu seguint unes normes gramaticals(s. I a.C)

3.El llatì postclàssic: Continua la brillantor anterior, pero amb indicis d’una primera decadència.(s.I-II d.C)

4.El llatí tardà o baix latí: Correspon a l’etapa de degradació d’aquesta llengua.

Les Llengües Romàniques

·Les llengües romàniques són un testimoni important de la presència de la cultura clàssica. Aquesta llengüa va aparèixer als voltant del segle X. A la peninsula Ibèrica hi perviuen el castellà, català, gallec i el portuguès. Les llengües que no pertanyen es l’euskera o basc perque es trobaven en un territori no romanitzat. També pertanyen el francès, provençal o occità, l’italià, el sard, el rètic i el romanès.

Els esclaus

La polis d' Atenes tenia els propis esclaus (públics)

que feien d'escombriaires, policies, guàrdies municipals

comptables de l'oficina tributària i de la hisenda pública

ect.

L'estat els proporcionava allotjament, aliment i una mica de diners.

Podien casar-se, tenir patrimoni i fins i tot un esclau propi.

Constituien el personal fix que assegurava la continuitat

administrativa de la polis.

POMPEIA

L'any 79 d.C. Pompeia era una ciutat que en l'actualitat consideraríem petita , però bastant important en opinió dels seus habitants i d'altres romans.


L'erupció del Vesubi

El 24 d'agost de l'any 79 , segons en contar l'escriptor Plini el Jove. El volcà Vesubi començà a llançar sobre els camps veïns una pluja de pedres i cendres.
Les cuitats properes van ser afectades:POMPEIA ,HERCULÀ I ESTABIA
Quan va passar la catàstrofe ,Pompeia s'estava recuperant d'un terratrèmol esdevingut ,que havia produït grans danys per això , una part de la ciutat trobada és una ciutat en reconstrucció.

La vida quotidiana

A Pompeia hi havia molta vida industrial s'hi trobaven fàbriques de elaboració de vi i garum,tintoreries,forns.. La vida comercial s'hi trobaven : les botigues i els bars.
Pompeia Gaudia d'una bona economia

Pompeia Sepultada
Pomepia es va descubrir al final del segleXVI en fer-se uns treballs d'engenyeria. L'any 1748 s'iniciaren excavacions sistemàtiques

EL PARTENÓ

És un dels temples dórics que es conserven, construit entre els anys 447 i 432 a.C. Les seves dimensions aproximades són: 69,5 m de llarg, per 30,9 d'ample;les columnes tenen 10,4 metre d'altura. Está dedicat a la deesa grega Atenea, a la que els atenenses consideraven la seva protectora.

file:///C:/Users/usuario/Desktop/EL%20PARTEN%C3%93N.pptx